NO ESCRIVIM POEMES

VERSIÓN EN CASTELLANO

VERSIONE IN ITALIANO

En realitat no escrivim poemes.

Només els records de tot allò que mai va poder ser, de tot allò que mai vam arribar a ser.

TAKE ME BACK TO THE START

VERSION EN CASTELLANO

Te espero en el instante en que mis frases me desnudan.
Quique González

Recordes la barca? no, clar que no, si no recordes com era la vida vora el Nil com hauries de recordar quan teníem una barca i anàvem d'illa en illa adorant déus olímpics? El teu somriure era bell, amb aquella bellesa estranya que té el minut abans de retrobar-nos, el moment exacte en què decidim afegir més pàgines a la història. El teu somriure és bell, encara, a pesar de tot. A pesar dels segles que fa que no tenim barca.

La llibertat eren peixos de plata retallant-se contra l'aire pur. Tu pescaves i jo cantava. El mar que compartíem i que segurament no recordes. Que estranys els records... despertar-se un dia i entendre l'obsessió de viure prop del mar i la por a submergir-me. Mirar fixament l'horitzó esperant veure arribar la nostra barca. No entraré si no estàs prop per salvar-me de nou. Recordes el naufragi? Sort que estaves prop. Sempre estaves prop.

Hi ha deserts, hi ha illes perdudes, temples a Afrodita, ciutats sorolloses i brutes, muralles, boscos amb coves... en quins altres llocs t'hauré de tornar a esperar? Com puc fer per ordenar els records si no m'ajudes?

No t'imagines les poques ganes que tinc d'odiar-te. Entre els besos i l'oblit continue preferint els besos. Que com tot el món sap ho curen tot.

PREGUNTA NÚMERO 1

QUALSEVOL DIA

Qualsevol dia mirarem més enllà dels límits, de tots els límits, els límits de la imaginació, els límits de les paraules, els límits del temps, de l'espai, dels camins, de la consciència, de la inconsciència, de la prudència, del que està bé i del que està mal, del que ens volen fer creure, del que pensem, del que no pensem.

Qualsevol dia anirem tan lluny que ja no ens importarà tornar o no tornar. Abans que tots el llocs importants que voldria ensenyar-te acaben per desaparèixer.

Qualsevol dia serem tan feliços que nos ens importarà com acaben les històries.

I mentrestant...

I can't take my eyes off of you
Damien Rice. The blower's daughter.

US CONVIDE A BALLAR I A MENJAR CIRERES

Primer de tot, la invitació. El dia 21 de juliol estaré ballant a Vilanova amb les altres noies de l'acadèmia gràcies a la nostra profe que ens ha buscat un lloc preciós per l'espectacle. Estic entre contenta i nerviosa perquè fa un parell d'anys que no balle davant de ningú i en tinc moltes ganes i vull fer-ho molt bé. Si algú vol vindre a veure'ns i a aplaudir-nos que m'envie un correu i ja li explicaré els detalls i com aconseguir les entrades.

Aprofite que parlem de ballar per comunicar que estic buscant sota les pedres parella de tango per a després de l'estiu i m'està resultant més difícil del que sembla. Jolin. No val qualsevol. Per a saber els requisits, ja sabeu, pregunteu.

I després les cireres. El meu arbre favorit és el cirerer. Crec que és extraordinàriament bonic quan està florit i les cireres són la meua fruita favorita. Fa un parell de dies vaig comprar les primeres cireres de la temporada. Vinga, anem a fomentar els tòpics! Les cireres fan estiu... ens fem arracades... recordem quan erem petites... ens ve al cap Neruda i els 20 poemas de amor y una canción desesperada (recordeu el poema 14, veritat?), repassem els poemes japonesos que parlen de cireres (molts!)...

Estic buscant un llibre de la poeta síria Maram Al-Masri. Es diu Cerezas rojas sobre losas blancas i m'agrada molt però no sé on ha anat a parar. A saber... amb tantes mudances... Me l'hauré de tornar a comprar.

Et done la meua ploma

la meua respiració

el meu raspall de dents
el meu llit
els meus llibres, el meu temps, tot el que necessite
per viure
Així m'assegure
que no t'oblidaré.

.........................................................................................

Ella li va demanar
un somni,
ell li va regalar una realitat.
A partir d'aquell dia
el va perdre
per sempre.












..........................................

I entre cirereta i cirereta, una cançó de Ronaldos.


porque me gustan las cerezas, me gustas tú...