 |
| Corto Maltès |
Y de Gibraltar a Maracaibo
yo te llevo, prima, cuando pueda ser;
de Venecia a los muelles de El Cairo
yo quiero ser tu Corto Maltés.
La novia del corto se pasaba
el día pensando en un hombre
que nunca supo, vida, si le convenía.
Javier Ruibal. La novia del Corto.
Per als amants dels viatges, les aventures i els còmics, Corto Maltès és el nostre mite, el nostre sant patró. De mare gitana i pare anglès descobreix que no té línia de la fortuna a la mà i decideix dibuixar-la ell mateix amb una fulla d'afaitar. I així, amb l'ànima dels nòmades aventurers, recorre el món des què és a penes un adolescent durant les primeres i turbulentes dècades del segle XX: Egipte, Xina, Sudàfrica, Argentina, Itàlia, EEUU, Brasil, Irlanda, Somàlia, Etiòpia, Iemen, Rússia, Afganistan, Grècia, Suissa...
Cínic heroi romàntic i apassionat, pirata idealista, el mestre dels comiats i dels amors platònics. Precisament perquè no t'assembles a cap de les dones que he conegut, hauria volgut trobar-te sempre en qualsevol lloc, li diu a Pandora sabent que ella no el seguirà.
Però si hi ha una ciutat on descansa l'esperit immortal de Corto Maltès és sense dubte Venècia. La ciutat on sempre torna. Venècia serà el meu fi diu Corto amb la catedral de Sant Marc darrere seu.
I és a Venècia on sortosament s'acaba d'inaugurar el museu dedicat al nostre heroi, La casa di Corto Maltese
Per als que no entenem la vida sense viatges i aventures, sense la sensació de vertigen cada vegada que comencem a caminar cap a allò desconegut, pels que no acceptem els comiats perquè el viatge sempre ens acaba portant a les mateixes ciutats i als mateixos braços, pels que preferim dibuixar la nostra pròpia línia de la fortuna encara que sagne, Corto Maltès és el nostre heroi trist i solitari. El nostre somiador darrere dels seus somnis.
Perquè només un somiador és capaç de convertir els somnis en realitat.
Venècia m'espera com sempre però abans passaré uns dies a Londres aprofitant la setmana de vacances de Carnaval. Com m'agrada aquesta ciutat i cadascú dels seus racons. Llàstima de clima...
Encara vols vindre amb mi? Avisa'm quan estigues a punt.
T'estaré esperant, com sempre.
Si me dices adios en febrero piénsalo dos veces...
