dimarts, 18 de maig del 2010

UN ANY SENSE MARIO

La major part de la meua vida l'he passat volent canviar de continent. Aleatòriament i sense manies. De veritat. Fa temps que tinc un tros de mi mateixa en Àfrica i un altre en Europa però durant la meua adolescència l'objectiu va ser Sudamèrica. Amb un parell d'amigues que encara ho són vint anys després ens estudiàvem els llibres de Galeano i volíem anar a participar en alguna revolució. Teníem algunes preferències territorials, clar. Però en realitat ens servia qualsevol país i qualsevol revolució. En aquella època ens interessava molt més la revolució que els poemes d'amor. Però aleshores va aparèixer Mario. Benedetti, clar. I vam trobar les dues coses juntes. La revolució i l'amor.

I ens vam aprendre els seus poemes de memòria, els vam regalar, cantar, recitar, copiar, subratllar... El primer any de facultat vaig tindre una professora extraordinària de Literatura Latinoamericana i vam llegir Girondo i vam veure 1564 vegades (aproximadament) la pel·lícula El lado oscuro del corazón. Qui no recorda Oliverio pels carrers de Buenos Aires, intentant conquistar la noia de la barra recitant Táctica y estrategia de Benedetti? Qui no recorda el mateix Mario recitant Corazón Coraza en alemany? (sona molt millor en espanyol, tot s'ha de dir)

Amor de tarde; Hagamos un trato; Hombre preso que mira a su hijo; A la izquierda del roble;  Te quiero; Defensa de la alegría; Canje; No te salves; Corazón coraza; Torturador y espejo; Padrenuestro Latinoamericano; Estados de ánimo; Viceversa... els nostres poemes favorits.

Ahir va fer un any de la mort de Benedetti. Repasse els seus llibres, poemes, contes, novel·les... el cd recitant a dues veus amb Daniel Viglietti acompanyant-lo amb la guitarra (me jode confesarlo porque lo cierto es que hoy en día  pocos  quieren ser tango la natural tendencia es a ser rumba o mambo o chachachá...)

Ahir va fer un any de la mort de Benedetti i tots els que volíem canviar de continent com qui canviava de pantalons quan teníem 15 anys li vam dedicar un petit record.

Aquí uns quants poemes: Mario Benedetti

I aquí la seua veu:



Viceversa



Hagamos un trato

8 comentaris:

Joana ha dit...

Fa poc vaig tornar a veure la peli i em va encantar de nou.
I els versos qui no els ha llegit mil cops i escrit i escoltat :9
Canviar el món...qui no ho ha intentat!!! i un món millor encar és possible.
Petons!

Rita ha dit...

Jo també el vaig recordar ahir al bloc...
Petons, maca!

Júlia Zabala ha dit...

Si amb 15 anys no vols fer canviar el món, quan voldràs fer-ho, veritat Joana? Jo estic desitjant que els meus alumnes siguen una mica revolucionaris però res... snif.

Petons, Rita! us tinc abandonats! ains!! Mario per sempre.

Lasafor ha dit...

Egoístamente tengo que dar las gracias a Benedetti y a tod@ l@s profesor@s que despertaron en ti la gran poeta que eres. Escribiendo también se ganan revoluviones. UUUUN BESO.

Júlia Zabala ha dit...

de madre revolucionaria... ya se sabe... ;) Besos!

Ricardo Miñana ha dit...

Pues yo no vi la pelicula
la tendre que ver, tienes un precioso blog, un placer pasar
por tu casa.
que tengas una feliz semana.

el paseante ha dit...

Benedetti, m'encanta. Però penso que hem de celebrar les lectures dels escriptors, no les dates en que van morir. Clar que és una excusa per rememorar-los. La darrera vegada que em vaig penjar d'algú, ella em va regalar "La tregua", de Benedetti. I jo "El enamorado de la osa mayor", de Sergiusz Piasecki. Qui recorda aquell polonès?

TORO SALVAJE ha dit...

Como vola el temps... un any ja!


Petons.