FELIÇ SANT JORDI!

VERSIÓN EN CASTELLANO

Lentament va tancar el llibre, va olorar les roses que li oferien la promesa d'una nova primavera i va aixecar la vista al cel. Transparent com els seus somnis.

Mentre acaronava una rosa li va oferir el llibre, el somriure, els somnis...

-Aquesta ciutat comença a omplir-se de dracs... Te'n vens amb mi a ser un heroi?

FELIÇ SANT JORDI!

VERSIÓN EN CASTELLANO

Els llibres que m'han caigut aquest Sant Jordi

Per totes les històries que esperen ser explicades en rigurosa fila índia a l'altre costat de les nostres parpelles tancades. Les històries educades que esperen el seu torn, dissimulant la impaciència, dient per favor i gràcies i perdó, les que demanen qui és l'última i algú contesta "aquella d'allà, la història del noi que lluitava contra els monstres i al final guanyava", les històries que dormen 8 hores diàries (en horari nocturn, sense dubte) i mengen tenint en compte l'equilibri entre proteines i hidrats i sempre es porten bé i no donen problemes i no munten escàndols. Les històries educades que en el fons tenen ganes de ser escandaloses.

Per totes les històries que esperen ser explicades amb la impaciència de qui sap que s'acaba el temps, que en qualsevol moment apareix la paraula Fi i salten amb entusiasme i criden una mica esperant que ens adonem que estan allà. Les històries al marge de la norma, que dormen de pura felicitat en qualsevol racó calent i sec, que mengen caramels de maduixa sense parar i accepten no ser acceptades a canvi de no vendre la seua llibertat i animen a la rebel·lió a les històries educades que esperen ser explicades en rigurosa fila índia.

Per la musa que sempre acompanya al seu artista, a pesar de tot, que sempre està, que sempre espera que la mire als ulls, que agafe aire, que comence una nova història, que continua confiant en ell, guardant els millors somnis. Per la musa que espera que el seu artista torne de lluitar contra els dracs, carregat de roses, perseguit per princeses histèriques. I li guarda un lloc especial dalt d'un arbre per a que descanse.

Pels monstres en forma de drac o de qualsevol altra cosa que no podran amb nosaltres.

Pels herois en forma de drac o de qualsevol altra cosa que ens animaran a continuar.

Per les princeses en forma de rosa i les roses en forma de princesa.

Per les paraules poderoses, per la matèria dels somnis, pels besos que ho curen tot, per les flors que encara ens hem de regalar, pels contes que encara ens hem d'explicar, perquè ens tornarem immortals quan escriurem la nostra llegenda, pels llibres que ens alimenten més que un plat de macarrons.

Perquè la millor història encara està per escriure.

la meua rosa de Sant Jordi



SANT JORDI LLUNY DEL VOLCÀ

Com anàvem a imaginar que ens quedaríem a Palma de Mallorca més dies dels previstos per culpa del volcà... Us estalviaré els detalls.

Simplement no sabíem ni com ni quan podríem arribar a la península.

Complicadament ho vam aconseguir al cap de dos dies i moltes hores de cua. En vaixell. Buf. M'encanta volar. Els vaixells, regular.

Els vaixells conceptuals, poètics i llunyans, molt bé. El vaixell que agafes quasi de nit, quasi fugint, quasi sense saber ni com has pogut pujar al vaixell enmig de tota la gent que ho intentava darrere teu. Aquests vaixells, no tant.

M'he sentit una mica cronopi. Què gran Cortázar. Què únic.

Com no recordar els avions dels cronopis just en aquell moment en què ens van dir que no teníem avió per sortir de l'illa.

Lo primero que se nota al entrar en el avión de los cronopios es que estos cronopios tienen muy pocos aviones y se ven obligados a aprovechar lo más posible el espacio, con lo cual este avión se parece más bien a un ómnibus, pero eso no impide que a bordo prolifere una gran alegría porque casi todos los pasajeros son cronopios y algunas esperanzas que regresan a su país, y los otros son cronopios extranjeros que al principio contemplan bastante estupefactos el entusiasmo de los que vuelven a su país hasta que al final aprenden a divertirse a la manera de los otros cronopios y en el avión reina un clima de conversatorio sólo comparable al estrépito de sus venerables motores que es propiamente la muerte en tres tomos.

A todo esto pasa que el avión tiene que despegar a las veintiuna, pero apenas los pasajeros se han instalado y están temblando como suele y debe hacerse en esos casos, aparece una lindísima aeromoza que da a conocer el discurso siguiente, a saber:

-­Manda decir el capi que abajo todos y que hay retraso de dos horas. (Extret de La vuelta al día en 80 mundos, 1967)

Aquí podeu gaudir del text sencer: Viaje a un país de cronopios

Ens hauríem conformat amb un avió de cronopis. Sense dubte.

Però què bé tornar per fi a casa i poder desitjar-vos un feliç Sant Jordi que és una cosa semblant a desitjar bon nadal però amb roses i amb llibres que sempre és una cosa ben bonica.

Es veu que plourà.

Però igualment passejaré per Barcelona aprofitant que es divendres.

Imagine que ningú em regalarà una rosa però segur que acabaré comprant llibres.

Necessite una prestatgeria nova. Feliç Sant Jordi!

Coroneu-me amb roses,
coroneu-me amb tot
de roses-
roses que es marceixen
en front que es marceix
tan d'hora!
Coroneu-me amb roses
i amb fulles ben breus.
I prou.

Odes de Ricardo Reis (Fernando Pessoa), trad. Joaquim Sala-Sanahuja,

QUADERNS CREMA, 2002