QUANDO A ALMA NÃO É PEQUENA

Es fa de nit aviat, comença a fer fred. Però els dies estan plens de moments brillants i per les nits continuem ballant per espantar la foscor.

Aquests dies la profe ens fa treballar les improvisacions. Sortir del camí marcat, de la coreografia dissenyada, no és fàcil. Hem de deixar enrere totes les idees preconcebudes del que està bé i del que està malament i atrevir-nos a caminar per on no havíem caminat fins ara. No sabem on ens portarà la melodia. No sabem quin serà el següent pas. El moviment dels braços, ens diu Trini, naix del cor. El cor no té por de les coses desconegudes. Està desitjant anar cap a les coses desconegudes. Capbussar-se en la sorpresa, en allò inesperat, en el moment irrepetible. Li encanten les coses desconegudes. El cap té por, necessita la coreografia, necessita que li diguen quin és el següent pas, si toca anar cap a la dreta o cap a l'esquerra. Aquests dies aprenem a improvisar, a escoltar la melodia i a deixar que el moment siga únic, irrepetible. A que l'acció comence en el cor i no en el cap.

.........................................

Fa uns quants dies, més o menys a la mateixa hora, em saluda una senyora pel carrer. Cada vegada és una senyora diferent i tinc la sensació que les conec. Elles a mi em coneixen, això és evident, i em saluden amb entusiasme. Jo no tinc ni idea de qui són ni de què les conec. Cada dia una senyora diferent. Encantades de saludar-me. Tinc la sensació d'estar dins d'un conte de Pere Calders.

.............................................

Enyore ciutats en les que no he estat mai.

..............................................

Tudo vale a pena quando a alma não é pequena. Fernando Pessoa.

.............................................

Tots els camins que hem de recòrrer sense coreografia. L'instant únic, intangible, impermanent, que ens salvarà del fred una vegada més.

PABLO (NERUDA) I MATILDE (URRUTIA)

VERSIÓN EN CASTELLANO

Ja no ens arriben cartes. I d'amor molt menys. Només factures i missatges electrònics amb la urgència de la immediatesa.

Llegir les cartes d'altres persones té aquell punt estrany de voyeurisme, de ficar el nas en les vides alienes, com de puntetes, com si l'autor de les cartes ens hagués d'agafar in fraganti, com desitjant ser els destinataris de les cartes que llegim en la intimitat del llibre obert. Fa com una mica de vergonya i tot.

Pessoa va dir en aquell magnífic poema que totes les cartes d'amor són ridícules. Però les que Pablo li enviava a Matilde són, a més a més, tendres, urgents, dramàtiques, cruels, belles, quotidianes, tranquil·les, clandestines, efervescents, apassionades, tristes, alegres, etèries, terrenals.

La magnífica edició de Seix Barral reprodueix la mala lletra de Neruda, els dibuixets quasi infantils que afegia a les seues paraules, la vida diària del poeta estimant a Matilde, primer des de la necessitat de l'amor secret, clandestí i per tant inflamat i inflamant. Més tard, quan la relació es va fer pública, les paraules calmades i el sentiment segur i inconfundible.

Matilde era terrible contestant les cartes d'amor de Pablo. I ell es desesperava, te quiero, mi amor, no seas perra, espérame. Però es cuidaven mútuament. Sueño mío, adorada mía, sabes dónde vas? Vas hacia mí. Adonde vayas, andes, vueles, corres, vas andando, volando, corriendo hacia mí. Es van cuidar mentre viatjaven per tot el món, buscant el seu lloc. Pablo li va donar a Matilde la possibilitat de viatjar, de conèixer gent, de formar part de la seua vida poètica i cultural. I Matilde li va donar a Pablo l'estabilitat i la disciplina que ell necessitava per escriure. I li va inspirar alguns del millors versos de la literatura universal.

LA REINA

Yo te he nombrado reina.
Hay más altas que tú, más altas.
Hay más puras que tú, más puras.
Hay más bellas que tú, hay más bellas.
Pero tú eres la reina.
Cuando vas por las calles
nadie te reconoce.
Nadie ve tu corona de cristal, nadie mira
la alfombra de oro rojo
que pisas donde pasas,
la alfombra que no existe.

Y cuando asomas
suenan todos los ríos
en mi cuerpo, sacuden
el cielo las campanas,
y un himno llena el mundo.

Sólo tú y yo,
sólo tú y yo, amor mío,
lo escuchamos.

Versos del Capitán. Pablo Neruda.

PERFECTE

Per recomanació d'un amic cinèfil he vist una pel·lícula perfecta, La última estación. Explica l'últim any de vida de Tolstoi i el conflicte que s'estableix a conseqüència del testament de l'escriptor més o menys manipulat pels integrants del Moviment Tolstosià. El marc de tota la història és la doble història d'amor entre Tolstoi i la seua dona per un costat i un jove seguidor de l'escriptor amb una de les integrants del Moviment Tolstosià. El senyor Tolstoi va donar molta importància a la reforma educativa, a la vida vegetariana i al pacifisme, la desobediència civil i la no-violència convertint-se en la inspiració de Gandhi amb qui va mantenir correspondència. I mentrestant li va donar temps a escriure Anna Karenina...

He gaudit d'una companyia perfecta aquests dies. Els amics a casa. Notícies de Lisboa que escolte amb saudade infinita, em porten música i records i decidim que qualsevol bon amfitrió ha de rebre els seus convidats amb algunes paraules de Pessoa. És imprescindible. Parlem de viatges. Agost a Itàlia, setembre a Lisboa, octubre a Londres.

Hem anat a un concert perfecte al Teatre Grec de Barcelona. La brasilera Adriana Calcanhoto amb música de Vinicius, del mestre Caetano, de Bebel Gilberto, versions de Manu Chao, de Madonna... que bonic cantar en portugués. Senzillament perfecte.

Després d'acomiadar els meus convidats amb versos de Pessoa i fados d'Ana Moura he anat al teatre en perfecta companyia. Questi fantasmi, mig en italià, mig en castellà. Perfecta. Aneu a veure-la. Aneu en bona companyia o aneu sols. Però aneu al teatre. Riureu molt i us farà pensar una estona. Tot en la mateixa entrada.

Aneu a exposicions, a espectacles, a concerts... l'estiu està ple. A descobrir la ciutat, els racons més bonics de Barcelona. Vinga, que jo us acompanye.

Arriba el dia de l'actuació de dansa. Necessite un bon massatge i un genoll nou. Ja tinc part del vestuari i la música. Perfecte. Jo... no sé si seré perfecta! Després me'n vaig a Granada amb mama a desconnectar uns dies. Perfecte.

Música, llibres, viatges, pel·lícules, plans, filosofies diverses a diverses hores, bona companyia, bones converses, bona gent la que està lluny i la que està prop.

Perfecte.

Eu quero que esse momento
Dure a vida inteira...

Se tudo pode acontecer. Adriana Calcanhoto

DESCOBRINT ESTRELLES NOVES

Fer llistes, ordenar i prioritzar seguint un ordre que la majoria de les vegades només té sentit per mi i per alguna ment semblant a la meua, pensar que el caos és la forma més extraordinària d'ordre mentre vaig col·locant cada objecte en el seu lloc exacte. Superfícies irregulars, fractrals infinits, el conjunt de Julia i els seus algoritmes que ja sé que no me'l dediquen a mi però em fa gràcia. Amb el que m'agrada que em dediquen coses i res, ni una cançoneta ni una trista equació...

Entendre el caos i les seues magnífiques teories, descobrir una estrella nova. Quant de temps fa que no mirem el cel? L'excès de llum no ens deixa descobrir res. Reconciliar-me amb la foscor. Aguantar la respiració. Soltar tot l'aire de colp i enlairar-nos com un globus. Contemplar-ho tot des d'algun punt indefinit entre el passat i el futur. Ser astronautes dels bons, dels que contemplen l'univers amb els ulls una mica humits, com es miren les coses boniques. Des de dins.

M'agrada pensar que alguns dels millors poemes que he llegit mai estan en els llibres de física quantica. Amb permís del senyor Pessoa...

El mundo es de quien nace para conquistarlo
Y no para quien sueña que puede conquistarlo, aunque tenga razón.
He soñado más que Napoleón.
He abrazado contra el pecho hipotético más humanidades que Cristo.
Hice filosofías en secreto que ningún Kant escribió. (...)
Esclavos cardíacos de las estrellas,
Conquistamos todo el mundo antes de levantarnos de la cama;
(Tabaqueria)

Deixar-me portar per la bellesa de la incomprensió. Tenir la intuició, la certesa, la inquietud raonable que més enllà de tot encara hi ha alguna cosa més. No cal entendre-ho tot. I mira que em costa reconèixer-ho...

nothing you confess
Could make me love you less...

I'll stand by you. The Pretenders