Si es dóna el
cas inaudit d’entrar en contacte amb una sirena és
important saber que elles guarden en la part més fosca del seu
inconscient aqüàtic una antiga remor de terra ferma, de quan tenien cames. És per això que valoren especialment els éssers de
peus calents que són capaços de traslladar-les a l’interior de
les coves, els cims de les muntanyes, les selves, els deserts, les
sabanes…
Però no us deixeu enganyar per llegendes absurdes. No hi
ha força tan gran que pugui allunyar una sirena del seu mar.
La sirena enyora amb enyorança d’ostra tancada. Enyora la secreta felicitat de caminar per un bosc però no recorda d’on sorgeix aquella sensació que la fa tremolar davant la visió d’uns peus despullats sota l’aigua.
Les sirenes no canten. Qui alguna vegada va creure que el seu vaixell es desviava per culpa d’una sirena s’equivocava. Això era una altra cosa.
Les sirenes ballen tractant de recordar l’estrany plaer de la gravetat terrestre, l’atracció irremeiable de les notes musicals contra la terra.
La condició natural de les sirenes és la nuesa. La sirena és desfarà en escuma si una roca apropiada es creua en el seu camí. En cas contrari us ofegarà sense compasió abans de morir d’avorriment. La sirena valora el risc però negarà la possibilitat de respirar sota l’aigua als insensats que pretenguin salvar-les de la seva vida de sirena.
Mossega una sirena, guarda-te-la a la butxaca, fes-la caminar com si realment tingués peus, sorpren-la, creu-te que l’has atrapat quan es deixi atrapar, que pugui recordar en tu com era quan et podia devorar un lleó. Perquè està en la seva naturalesa sentir plaer amb tot allò inaprensible i llunyà.
La sirena enyora amb enyorança d’ostra tancada. Enyora la secreta felicitat de caminar per un bosc però no recorda d’on sorgeix aquella sensació que la fa tremolar davant la visió d’uns peus despullats sota l’aigua.
Les sirenes no canten. Qui alguna vegada va creure que el seu vaixell es desviava per culpa d’una sirena s’equivocava. Això era una altra cosa.
Les sirenes ballen tractant de recordar l’estrany plaer de la gravetat terrestre, l’atracció irremeiable de les notes musicals contra la terra.
La condició natural de les sirenes és la nuesa. La sirena és desfarà en escuma si una roca apropiada es creua en el seu camí. En cas contrari us ofegarà sense compasió abans de morir d’avorriment. La sirena valora el risc però negarà la possibilitat de respirar sota l’aigua als insensats que pretenguin salvar-les de la seva vida de sirena.
Mossega una sirena, guarda-te-la a la butxaca, fes-la caminar com si realment tingués peus, sorpren-la, creu-te que l’has atrapat quan es deixi atrapar, que pugui recordar en tu com era quan et podia devorar un lleó. Perquè està en la seva naturalesa sentir plaer amb tot allò inaprensible i llunyà.
Quan una
sirena sense peus t’estima no mesura el temps. L’eternitat és
aquell instant exacte en què passa tot. La seva abraçada et
converteix en fons aqüàtic, en
innumerables gotes d’aigua on tot s’esdevé al mateix temps.
Si una sirena t’estima ho farà per sempre. Perquè el sempre serà l’únic moment que compartirà amb tu. La matèria del temps sota l'aigua està feta amb l'ànima de les sirenes.
Sobretot mai li has de fer una promesa a una sirena.
Si una sirena t’estima ho farà per sempre. Perquè el sempre serà l’únic moment que compartirà amb tu. La matèria del temps sota l'aigua està feta amb l'ànima de les sirenes.
Sobretot mai li has de fer una promesa a una sirena.
Et mirarà sense comprendre abans d’abandonar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada