Només em consolen les notícies que arriben de l'espai. Com si estiguessis per aquí fora. Com si jo me n'anés demà. Les busco a les pàgines del diari, notícies d'estreles, galàxies, forats negres, nebuloses... les llegeixo amb un nus al cor mentres Jarvis Cocker canta a tot volum.
Com qui prepara un viatge i consulta la previsió del temps, repasso les últimes pluges d'estreles. Se m'oblida respirar inundada per un amor còsmic de més enllà de qualsevol sistema solar. Un silenci sideral. La necessitat de saber que tot estarà bé quan creuem l'última frontera. Es pot estar més lluny que esquivant meteorits?
Odiosos poemes d'estrelles i llunes.
Jo només vull que m'expliquin com és la bellesa desolada d'una galàxia que encara no existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada