Ella se sap totes les cançons fins i tot abans que siguin compostes. Li va ser concedit el do o la maledicció de l'anticipació musical. Un oncle seu que treballa a no sé quina universitat americana li va suggerir que participés a un estudi d'ADN. Però ella sap que seria inútil, que podrien obrir els seus cromosomes com pastissets farcits i llepar tot el seu interior genètic i tornar-los a omplir amb un altre tipus de crema diferent i donar a provar a tota la comunitat científica. No és herència ni mutació.
Ella se sap totes les cançons. En els concerts, quan s'estrenen les cançons, només ella canta totes les tornades, fins i tot les més difícils, les menys evidents, les que no rimen, les que es construeixen a base d'imatges inesperades per a tots. Menys per a ella. Que se sap totes les cançons.
Va començar a saber-se totes les cançons als sis anys i mig, després de presenciar, amagada sota la taula, una discussió entre els seus pares. Ells mai aixecaven la veu quan discutien. Es miraven amb ulls bojos i sagnants, es col·locaven cadascú en un costat de l'habitació, pujaven el volum de la música al màxim i es llançaven els vinils l'un a l'altre.
No recorda sobre què discutien però els discos volaven com frisbis fora de control. L'habitació estava plena de figuretes de gats de ceràmica. Hauria estat fàcil fer-se mal amb un bon cop de gat llançat amb entusiasme furiós. Però no. Volaven els discos fora de les seves fundes.
Llavors va passar una cosa extraordinària ...
4 comentaris:
M'ha agradat molt la visualitat d'aquest petit conte i he imaginat tot de frisbis, de pastissets farcits i de pobres músics sorpresos per aquella noia que se sap les lletres de les cançons que estrenen. Escrius molt bonic.
oh! gràcies! ets molt generós! :)
sempre es millor que volin els vinils que no pas gavinets, per exemple...
Supongo que la historia continuara, me has dejado sin saber que pasa
Publica un comentari a l'entrada