diumenge, 26 de setembre del 2010

FRAGILITAT

Audrey Kawasaki
VERSIÓN EN CASTELLANO


Fa un dia tan clar com en una pintura
                 de Breughel el Vell.
Si no estigués trist, res no fóra tan bell.
                                                        Màrius Torres

Ens movem sense adonar-nos en els límits de la fragilitat.
El temps s'esquerda, congelat entre les nostres mans.
Tenim fred però no ho sabem. Encara no ho sabem, no som conscients del fred que tenim.
Encara no. Només quan tot s'acabarà de trencar serem conscients del fred que tindrem sempre que pensem en aquesta fragilitat amb la que juguem sense adonar-nos.

Hi haurà un foc en algun lloc, potser, per entrar en calor. Serà la imatge perfecta de les coses efímeres i belles, de tot el que és provisional i nostre.

El refugi on tornarem a recordar qui som.

4 comentaris:

Ainalma ha dit...

Sí que fa fred, sí... I des de fa massa temps.

Unes línies molt boniques, Júlia, i molt adients...

TORO SALVAJE ha dit...

El fred sempre guanya.
Mica en mica es fica a dins i es queda per sempre.

Petons.

el paseante ha dit...

Maco i trist, com una pintura d'Edward Hopper.

fada ha dit...

Com t'ho has fet per passar de Màrius Torres al foc? El foc em persegueix. Espero no tenir un altre malson aquesta nit.