dimecres, 4 d’agost del 2010

DOLÇ

No sé cuinar coses de mare. Però sóc molt bona fent postres. I m'encanta veure com altres persones es mengen els meus postres.

Sempre m'han fascinat les pastisseries, aquell aroma dolç, aquella estètica ensucrada, els pastissets perfectament col·locats en l'aparador, no saber quin triar... Quan era petita volia ser moltes coses (la major part del temps volia ser moltes coses al mateix temps) i una d'elles era tenir una pastisseria.

Quan vaig veure la pel·lícula Chocolat i després vaig llegir la novel·la de Joanne Harris en què està basada va ser com una revelació. Vianne Rocher està destinada a viatjar pel món, buscant sense èxit un lloc d'on no voldrà marxar. Mig francesa, mig maia, arriba a un petit i purità poble francés amb la idea de muntar una bomboneria. Vianne té l'habilitat de saber exactement quin és el bombó o el tipus de xocolata que necessita cadascú dels seus clients per canviar la seua vida. I amb ella arriba al poble la temptació, la rebelió, la provocació, el plaer i l'alegria.

Últimament unes quantes persones m'han dit que podria acabar fent com Vianne. Una d'elles ma mare que vol que faça arrels i que deixe d'anar amunt i avall però que quan estàvem a Granada em va tornar a dir que em veia com a Vianne, preparant galetes, pastissos i magdalenes. Res d'un gran negoci, no. Ni tan sols un negoci mitjà. Simplement un lloc bonic que es puga traslladar fàcilment, preparar els dolços, la xocolata calenta, el te, que també se'm dóna molt bé. Donar-li a cadascú el pastís que necessita, el te que li sentarà millor.

Mentres vaig canviant de paisatge...



.............................................................................................................................................................

No sé cocinar cosas de madre. Pero soy muy buena haciendo postres. Y me encanta ver como otras personas se comen mis postres.

Siempre me han fascinado las pastelerías, aquel aroma dulce, aquella estética azucarada, los pastelitos perfectamente colocados en el escaparate, no saber qué elegir... Cuando era pequeña quería ser muchas cosas (la mayor parte del tiempo quería ser muchas cosas al mismo tiempo) y una de ellas era tener una pastelería.

Cuando vi la película Chocolat y después leí la novela de Joanne Harris en la que está basada fue como una revelación. Vianne Rocher está destinada a viajar por el mundo, buscando sin éxito un lugar de dónde no querrá marchar. Medio francesa, medio maya, llega a un pequeño y puritano pueblo francés con la idea de montar una bomboneria. Vianne tiene la habilidad de saber exactemente cuál es el bombón o el tipo de chocolate que necesita cada uno de sus clientes para cambiar su vida. Y con ella llega al pueblo la tentación, la rebelión, la provocación, el placer y la alegría.

Últimamente unas cuantas personas me han dicho que podría acabar haciendo como Vianne. Una de ellas mi madre que quiere que eche raíces y que deje de ir arriba y abajo pero que cuando estábamos en Granada me volvió a decir que me veía como Vianne, preparando galletas, pasteles y magdalenas. Nada de un gran negocio, no. Ni siquiera un negocio mediano. Simplemente un lugar bonito que se pueda trasladar fácilmente, preparar los dulces, el chocolate caliente, el té, que también se me da muy bien. Darle a cada persona el pastel que necesita, el té que le sentará mejor.

Mientras voy cambiando de paisaje...

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Mai és massa tard per a convertir un somni en realitat. A més, en èpoques de crisi, és quan sorgeixen les grans oportunitats, diuen. Per què no?

TORO SALVAJE ha dit...

Aquesta pel·licula es molt bona.
Totalment recomanable.

Si obres una xocolatería avisa'm. Tens client assegurat.

Petons.

Júlia Zabala ha dit...

deixar l'ensenyament per a fer pastissos... Albert... la vida pega tantes voltes... a saber! ;)

És una pel·li preciosa, Torosalvaje! Espere que seràs un bon client! :)

Cris Carrasco García ha dit...

hola Júlia:
El somni de la meua vida és tindre una herboristeria i fer dolços naturals amb farina integral de cultiu biològic, mermelada cassolana etc, etc... qui sap, qualsevol dia...
Si no m´equivoque crec endevinar que vols prende alguna decisió de qué fer amb la teua vida. Jo estic igual amb la meua vida laboral .
un beset

Cris

Ainalma ha dit...

Doncs, amb tot el que he llegit des que et conec, em sembla que ací tindries una fidel clienta!!! Au, ja tenim excusa per tornar al nord... o on sigues!!!
Un beset!!

el paseante ha dit...

Jo no sóc gormand, així que espero que el teu futur sigui el d'una escriptora que viatgi pel món regalant-nos textos.

Sergi ha dit...

Vaig veure la pel·lícula fa molt temps, està molt bé. Els dos protagonistes, Binoche i Depp ho fan molt bé, i et venen unes ganes de menjar xocolata! I d'altres coses, però no entrarem en detalls.

Qui sap, perquè no hauries de poder posar el teu propi lloc. Si tens el do que es mostra a la pel·lícula, triomfaràs segur.

Rita ha dit...

Doncs jo penso que si ho fas tan bé, les magdalenes ja sé que sí, i a sobre t'agrada, no ho hauries de descartar gens.

La peli deliciosa, en tots sentits!
Petons, maca!

Lasafor ha dit...

Tus pasteles estan riquisimooooos y sí me recuerdas a Vianne. seguro que tu futuro no pasa por tomar ninguna decisión y siempre harás lo que mejor sabes hacer. Un besazo

isnel ha dit...

Ja t'hi veig!!! ;)