dimecres, 26 d’agost de 2015

ELS PÈSOLS DE MARY SMITH I UN PIRATA DE REGAL.

VERSIÓN EN CASTELLANO

Limehouse és un d'aquells barris de Londres que no acostuma a sortir als mapes turístics perquè està massa lluny del centre. El descobrirem entre Whitechapel i Canary Wharf, al nordest del riu Tàmesi i el que podem trobar als seus carrers no són tant monuments com racons on respirar història de la City. 

A Limehouse hi ha un dels pubs més antics i amb més encant de Londres, The Grapes, fundat al 1583. The Grapes està molt prop del riu i des d'aquí va sortir Walter Raleigh en el seu tercer viatge cap a Amèrica durant el regnat d'Isabel I, la Reina Verge que va vèncer l'Armada Invencible. Raleigh va ser polític, pirata, escriptor i unes quantes coses més. Va portar el tabac i les patates cap a Europa i va estar tancat a la Torre de Londres tres vegades. La primera vegada el van tancar per ser l'amant secret d'una de les dames de la reina. Quan va deixar de ser secret i va començar a ser escandalós va acabar a la pressó. La segona vegada el van tancar a la Torre durant dotze anys acusat de traició contra Jacob I, successor d'Isabel. Va escriure La història del món. Dotze anys ben aprofitats! A la tercera el van decapitar. Sembla ser que hi havia interessos colonials espanyols pel mig, espionatge, traicions... 

Uns quants segles després va ser Charles Dickens qui es passejava per Limehouse i visitava The Grapes. En alguna de les seves obres descriu el barri com un fumader d'opi immens. De fet, Conan Doyle envia Sherlock Holmes a buscar opi a Limehouse en alguna de les seves aventures. 

Actualment Limehouse és un lloc bastant tranquil freqüentat per l'actor Ian McKellen que és client de The Grapes com ho van ser Raleigh, Dickens i Holmes al seu moment.

No sabem si la senyora Mary Smith seria també clienta del famós pub. Mary Smith vivia a Brenton Street i era un despertador humà. El treball de despertador humà, knocker upper, era  habitual a l'època de la Revolució Industrial i fins als anys 20 a Irlanda i Regne Unit. Les persones que s'hi dedicaven portaven un pal molt llarg i anàven per les cases dels treballadors que els contractaven picant a les finestres fins que s'asseguraven que estaven ben desperts i que no farien tard al treball. 

Mary Smith


Alguns feien servir una espècie de cerbatana per disparar els projectils. Mary Smith tenia una punteria fantàstica i es passejava per Limehouse llançant pesols a les finestres. Insistia i insistia i quan se li acababen els pèsols llançava pedres o altres fruits secs. Portava amb ella la seva filla Molly que va aprendre a disparar pesols tan bé com la seva mare. La família Smith va ser despertadors humans durant més de 60 anys i sembla ser que Molly va ser l'última de Gran Bretanya. 


Cap comentari: