diumenge, 13 de juliol de 2014

LA TRISTESA DE LA NINA-SABATA

VERSIÓN EN CASTELLANO

Els nens no sempre han sigut nens. I per desgràcia encara no ho són a molts llocs del món. Sovint la infància és un lloc brillant i tenebrós alhora, els objectes parlen, els monstres ens vigilen, els boscos apareixen plens d'amenaces i de promeses davant nostre, els adults han oblidat la seva pròpia infància, en el millor dels casos, i no ens poden ajudar. També hi ha petits moments de triomf, rialles i dies llarguíssims al sol. Però la lluita contra la foscor és esencialment infantil.

El Museu de la Infància d'Edimburg es pot visitar a la Royal Mile. La sorpresa i el corpreniment ens acompanyaran durant tota la visita al llarg de les cinc plantes on s'arrengleren tot tipus d'estris infantils i joguines. Des de material escolar de finals del segle XIX fins a centenars de nines de tot tipus i època, joguines musicals, visuals, bicicletes, vehicles en miniatura, retallables, jocs de taula...

A part de l'extraordinària col·lecció de joguines que des de 1955 s'exposen al públic, el museu també recorda com era la vida dels nens del segle XIX i principis del XX.

Els que pertanyien a famílies acomodades eren preparats per la vida adulta. Els que pertanyien a les classes pobres treballaven a la mina o sobrevivien al carrer.

De tots els panells explicatius i objectes que podem veure al museu m'ha colpit de manera especial l'apartat dedicat al treball infantil al XIX i principis del XX: un parell de sabates infantils, un barret amb llanterna i una nina d'aspecte profundament trist. Una nina feta amb una sabata que pertanyia a un nen pobre dels suburbis de Londres de 1905. Una nina sense cara, una sabata vestida amb draps amb la que aquell nen tractaria de lluitar contra la foscor de la seva vida infantil.

Nina Sabata (1905) Museum of Childhood. Edinburgh. Scotland.

Sota d'aquesta nina-sabata tan trista s'exposa un exemplar de The Water-Babies que Charles Kingsley va publicar al 1863, dos anys abans de publicar-se Alice in Wonderland i que vaig ressenyar al seu moment en aquest enllaç. Bell conte de fades on es descriu el tracte que rebien els nens que netejaven xemeneies en aquella Anglaterra que despertava a la industrialització mentre les fades terribles dels contes infantil intentaven sense èxit salvar la seva innocència.



1 comentari:

pons007 ha dit...

Els hi poden robar la infància als nens, però no la imaginació ^^