ESCRIPTORS A EDIMBURG I LA TOMBA DE CLARINDA

VERSIÓN EN CASTELLANO

El Museu dels Escriptors d'Edimburg és un lloc petit i encantador, una mica amagat a la ciutat vella. L'entrada és gratuïta, com tots els museus de gestió pública, i és com pujar a un far per una escala de caragol estreta i empinada. Està dedicat a tres dels escriptors escocesos més emblemàtics: Robert Burns, Robert Louis Stevenson i Sir Walter Scott.

Només entrar trobem la sala dedicada a Scott (1771-1832). Manuscrits, el seu bastó, un floc dels seus cabells! Scott va ser un gran exponent del romanticisme anglès i a més va ser l'encarregat d'organitzar la històrica visita del Rei George IV a Escòcia en la que es va aixecar la prohibició d'utilitzar el vestit típic escocès. Amb els primers diners que va guanyar gràcies als seus escrits es va pagar classes d'italià per poder llegir en llengua original els seus poetes favorits.

A la primera planta hi ha l'exposició dedicada a la vida i obra de Robert Burns (1759-1796) el poeta nacional escocés. El escocesos encara celebren la Nit de Burns,el dia del seu naixement, el 25 de gener, a Escòcia i a qualsevol lloc on hi hagi escocesos. És un sopar amb un ritual molt concret que inclou plats tradicional, brindis, lectura de poemes, ball, juraments de lleialtat a la Corona i exaltació emocionada dels valors escocesos.

El soterrani està dedicat al R.L. Stevenson (1850-1894), el meu favorit, creador de L'illa del tresor i del Doctor Jekyll i Mister Hyde. Només volia dedicar-se a escriure i a viatjar. I així ho va fer. També m'agrada molt la seva història d'amor amb Fanny Osbourne. Va tenir una vida intensa, aventurera i apassionant que el va portar a viatjar per Europa, Estats Units i les illes del Pacífic Sud on els nadius li van donar el nom de Tusitala, el que explica històries. La seva salut sempre va ser molt delicada i va morir a Samoa als 44 anys. Al museu es poden veure moltes fotografies seves i objectes personals com un anell fet amb closca de tortuga amb el nom de Tusitala en plata.

A part del Museu dels Escriptors Edimburg està plena de referències literàries. Molt prop de Calton Hill hi ha una petita plaça que es diu Picardy Place i que quasi passa desapercebuda. Aquí va nèixer Arthur Conan Doyle i actualment hi ha una estàtua de Sherlock Holmes i un pub típicament britànic que pren el seu nom.

A la ciutat vella hi ha un parell de bars que es disputen l'honor de ser el lloc on J.K. Rowling va començar a escriure Harry Potter: The Elephant i The Black Medecine Coffee.

Prop de la residència oficial de la Reina, el palau de Holyrood, hi ha una església molt petita i molt bonica., l'esglèsia de Canongate. Per dins està tota pintada de blanc i blau clar i els primers bancs estan reservats per la família real. No té vitralls ni apenes imatges i a la porta hi ha unes senyores encantadores que t'expliquen tot el que vulguis saber. L'església és del segle XVII i al costat hi ha un cementiri on hi ha soterrada Clarinda. El seu nom real era Agnes MacLehose i va ser amiga i musa del poeta Robert Burns de qui parlàvem abans. En realitat sembla que mai van arribar a ser amants però sí que van tenir sempre una connexió bastant especial, que van intercanviar moltes cartes i que Burns li va escriure bonics poemes d'amor. La tomba de Clarinda no diu res. Només el seu nom, la seva imatge gravada en la pedra i un roser florit als peus.

Vaig saber qui era aquella dona misteriosa cinc minuts després de sortir del cementiri perquè al costat hi ha un saló de te preciós que es diu Clarinda's Tea Room i que té un aire victorià molt particular. A la carta on pots triar els tes i els pastissos dels berenar s'explica la història de Clarinda. I es poden menjar alguns dels pastissos més bons d'Edimburg.