dimecres, 6 de març de 2013

VINC A DEMANAR DISCULPES

VERSIÓN EN CASTELLANO

Em va dir, eh, vinga, anem a fer coses divertides, ja està bé de drames i de transcendència, hi ha dies en què una noia només necessita unes sabates noves i sortir al carrer amb somriure de dissabte. El món continuarà igual de miserable quan tornem de fer coses divertides. És bastant possible que no res hagi canviat. Però creu-me, el món no necessita la nostra tristesa. Ni un segon més. Pensaré la manera de salvar-nos, no ho dubtis, pensaré contínuament la millor manera de conservar els arbres, l’aire net, les gallines felices. Però deixa’m ballar aquesta nit fins que no recordi quan va ser l’última vegada que vam poder sortir al carrer sense ganes de cremar contenidors. Quina tonteria, com si l’olor de tota aquesta merda cremada pogués dissimular l’autèntica pudor que surt dels despatxos de l’últim pis. Eh, tinc una idea, pugem a l’últim pis, ocupem la terrassa i cantem les cançons que ens inventem quan la nit passa de ser nit a ser insomni. No inventem res, ho sé. No serem els primers que canten des d’una terrassa. De fet, tinc la sensació que tot el món canta ara des de les terrasses. Potser és la manera que tenim de recordar que podem caure en qualsevol moment, de dalt a baix. Caure o llançar-nos. No importa. Ens sentim tan miserables amb les nostres sabates noves... Vinga, deixa de buscar paraules profundes que expressen de manera fosca aquest sentiment de rebuig que tens contra tot i contra tots, el neguit interior, l’amor perdut, la bellesa dels cossos, mans, peus, cafeteries, gats, fotografies desenfocades en un món desenfocat. Ho estic intentant, creu-me, canviar les coses, raonar els motius que ens han portat a acceptar com a normal aquesta manera de jugar-nos la vida cada dia. Però avui, només avui, estic tan farta de gent fosca i transcendent en busca de la metàfora perfecta. Vinc a demanar disculpes perquè avui, només avui, només per un dia miserable i ridícul, necessito divertir-me.




2 comentaris:

el paseante ha dit...

El món sobreviuria sense aquestes formiguetes humanes que intentem fer-lo trist. I mira que es podria viure d'una altra manera si no fóssim tan mesquins. Espero que t'hagis divertit amb el teu somriure de dissabte.

pons007 ha dit...

disculpes acceptades :P