Entre el Tigris i l'Eufrates la ballarina i el lladre de llibres es contaven, s'explicaven, es deien, es ballaven, es robaven…
La ciutat era redona i perfecta dins dels ulls de les serps encantades, els músics errants, els venedors d'històries, els sultans destronats, les criatures perdudes, els astròlegs falsos…
-què faré quan tu no hi siguis?
-no ho sé… què feies quan jo no hi era?
La mar semblava massa lluny.
Van haver d'escapar descalços per no deixar petjades.
4 comentaris:
Sembla extret de Corto Maltès a Mesopotàmia. O d'una novel·la d'Amin Maalouf.
Gràcies! m'ho prenc com un piropo :)
Diuen que tota la nostra civilització va començar allí. On seríem ara sense aquells Tigris i Eufrates?
això mateix, Paseante! :)
Publica un comentari a l'entrada