dimarts, 19 de febrer de 2013

CRÒNICA POÈTICA D'UN CONCERT DE LOVE OF LESBIAN

VERSIÓN EN CASTELLANO


Divendres, 15 de febrer. S'aproxima l'asteroide 2012 DA14 2012. Mirem al cel amb fascinació apocalíptica i la rialleta amagada que només entenen els admiradors del Amante Guisante, autèntic asteroide, nuestro heroe total. Arribar a Bilbao de nit. Habitació 667. Somos más, más de cien.  No respirem igual quan som feliços. L'aire està carregat de vitamines, nadie por las calles, busquem Edgar Allan Poe entre els contenidors, Només importa demà. Ho repetim en somnis com el mantra que converteix els presents imperfectes en futurs on els asteroides són declaracions d'amor còsmic.

Dissabte, 16 de febrer. Des del port de Bilbao surten vaixells cap a Portsmouth, ciutat natal de Charles Dickens, aranyes i gossos gegants guarden castells metàl·lics, un músic amb clarinet toca cançons d'Elvis, no hay manera humana de escapar. Els fans de Love of Lesbian són més puntuals que els de John Boy i ocupem el metro més de mitja hora abans. La rutina de la cua. Primera fila nuestra obsesión.  Passen els trens que van cap a Bermeo per davant nostre. Són de color blau. Intens. Com una nit reversible. Com una nit de retrobada, un encuentro inesperado en noche azul. Fa fred. No m'agrada parlar amb desconeguts. Però de vegades la gent entre sense trucar, que quiero arriesgarme a conocerte i tot és fàcil. Recordem altres concerts.. Madrid, Saragossa, L'Hospitalet, Barcelona, Granada... Anècdotes, somriures, de dónde sale esa luz? Parlem de política, de filosofia, de viatges, de literatura, del dolor, del plaer, del futur que no consentirem que ens prenguin, por lo que quizás seré, niego al mundo como es. No podran amb nosaltres. A València, casa meua a pesar dels 8 anys d'exili, commemoren primaveres de lluita tal dia com avui. Y pienso en Bonnie and Clyde... A El Cairo, casa meua a pesar dels 11 anys d'exili, sobreviuen a altres primaveres. Parlem d'això mentre fem cua, entre la boira i el sol, sabem que sí, saldremos de ésta. Es farà fosc, sortiran les llunes de les nits que voldríem eternes, serem éssers únics i tornarem donde solíamos gritar. Llums vermelles. Al Tercero Segunda s'escolta una Orden de Deshaucio que no hauria d'arribar mai, maleits siguin. 

Sis homes a un escenari ens expliquen la nostra vida i es como cuando sueñas que nadie te ve. Repassem biografies entre somriures i llàgrimes, somiem un món feliç entre Buda i Schopenhauer. Sé que algun dia marxaré, no sé si a Belice o a qualsevol ciutat plena d'antenes i interferències, sé que caminarem per cables i ens saludarem entre el somni i la vigília, que no tornarem a pujar als taxis del passat, que la vida oscura es así, que no ens integrarem mai en este azul mundo cínico

Que tornarem a trobar-nos en altres cues, en altres escenaris, tornarem a discutir quin va ser el millor concert, tornarem a casa un domingo astromántico, tornaràs a preguntar-me, ¿tal vez has pensado en renunciar? Tornarem a somriure per la resposta, 

...sigo estando aquí a tus pies.



Love of Lesbian. Concert a Sala Fever (Bilbao. !6-2-2013)
Gira La noche eterna. Los días no vividos)





8 comentaris:

pons007 ha dit...

Love of Lesbian es aquell grup que des de fa no se quants anys posen a tocar en el Forum per la Mercè abans del grup important, no? xD

Júlia Zabala ha dit...

Mmmmm... no, em sembla que t'equivoques de grup. T'has de posar al dia! :P

el paseante ha dit...

Et podrien agafar de lletrista. T'ho imagines? Tota la teva prosa poètica cantada en aquells escenaris de Madrid, Saragossa, L'Hospitalet, Barcelona, Granada...

Júlia Zabala ha dit...

Oh, Paseante! diria que van ben servits de lletrista :)Però m'ho imagino, sí, sí... XD

Josep ha dit...

Amb l'entrada et donaven unes ulleres de pasta?

Júlia Zabala ha dit...

Dues, ens en donaven dues, Josep, per si les perdíem :P

Marion ha dit...

Celebro que t'ho passessis molt bé. Ja m'explicaràs! :))

Júlia Zabala ha dit...

Cada concert és únic, Marion, ja saps! :)