Divendres, 15 de febrer. S'aproxima l'asteroide 2012 DA14 2012. Mirem al cel amb fascinació apocalíptica i la rialleta amagada que només entenen els admiradors del Amante Guisante, autèntic asteroide, nuestro heroe total. Arribar a Bilbao de nit. Habitació 667. Somos más, más de cien. No respirem igual quan som feliços. L'aire està carregat de vitamines, nadie por las calles, busquem Edgar Allan Poe entre els contenidors, Només importa demà. Ho repetim en somnis com el mantra que converteix els presents imperfectes en futurs on els asteroides són declaracions d'amor còsmic.
Dissabte, 16 de
febrer. Des del port de Bilbao surten vaixells cap a Portsmouth, ciutat natal de Charles
Dickens, aranyes i gossos gegants guarden castells metàl·lics, un músic amb
clarinet toca cançons d'Elvis, no
hay manera humana de escapar. Els
fans de Love of Lesbian són més puntuals que els de John Boy i ocupem el metro
més de mitja hora abans. La rutina de la cua. Primera
fila nuestra obsesión. Passen els trens que van cap a Bermeo per
davant nostre. Són de color blau. Intens. Com una nit reversible. Com una nit
de retrobada, un encuentro
inesperado en noche azul. Fa
fred. No m'agrada parlar amb desconeguts. Però de vegades la gent entre sense
trucar, que quiero arriesgarme
a conocerte i tot és fàcil. Recordem altres
concerts.. Madrid, Saragossa, L'Hospitalet, Barcelona, Granada... Anècdotes,
somriures, de dónde sale esa
luz? Parlem de política, de
filosofia, de viatges, de literatura, del dolor, del plaer, del futur que no
consentirem que ens prenguin, por
lo que quizás seré, niego al mundo como es. No
podran amb nosaltres. A València, casa meua a pesar dels 8 anys d'exili,
commemoren primaveres de lluita tal dia com avui. Y pienso en Bonnie and Clyde... A El Cairo, casa meua a pesar dels 11
anys d'exili, sobreviuen a altres primaveres. Parlem d'això mentre fem cua,
entre la boira i el sol, sabem que sí,
saldremos de ésta. Es farà
fosc, sortiran les llunes de les nits que voldríem eternes, serem éssers únics
i tornarem donde solíamos
gritar. Llums vermelles. Al Tercero
Segunda s'escolta una Orden de Deshaucio que no hauria d'arribar mai,
maleits siguin.
Sis homes a un
escenari ens expliquen la nostra vida i es como cuando sueñas que nadie te ve. Repassem biografies entre
somriures i llàgrimes, somiem un món feliç entre Buda i Schopenhauer. Sé
que algun dia marxaré, no sé si a Belice o a qualsevol ciutat plena
d'antenes i interferències, sé que caminarem per cables i ens saludarem entre
el somni i la vigília, que no tornarem a pujar als taxis del passat, que la vida oscura es así, que no ens integrarem mai en este azul mundo cínico
Que tornarem a trobar-nos en
altres cues, en altres escenaris, tornarem a discutir quin va ser el millor
concert, tornarem a casa un domingo
astromántico, tornaràs a
preguntar-me, ¿tal vez has
pensado en renunciar? Tornarem
a somriure per la resposta,
...sigo estando aquí a tus pies.
 |
Love of Lesbian. Concert a Sala Fever (Bilbao. !6-2-2013) Gira La noche eterna. Los días no vividos) |
8 comentaris:
Love of Lesbian es aquell grup que des de fa no se quants anys posen a tocar en el Forum per la Mercè abans del grup important, no? xD
Mmmmm... no, em sembla que t'equivoques de grup. T'has de posar al dia! :P
Et podrien agafar de lletrista. T'ho imagines? Tota la teva prosa poètica cantada en aquells escenaris de Madrid, Saragossa, L'Hospitalet, Barcelona, Granada...
Oh, Paseante! diria que van ben servits de lletrista :)Però m'ho imagino, sí, sí... XD
Amb l'entrada et donaven unes ulleres de pasta?
Dues, ens en donaven dues, Josep, per si les perdíem :P
Celebro que t'ho passessis molt bé. Ja m'explicaràs! :))
Cada concert és únic, Marion, ja saps! :)
Publica un comentari a l'entrada