dimarts, 1 de juny del 2010

WABI-SABI

Senyoreta, m'estimi amb molta força i primavera
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.


Antònia Font. Tokio m'és igual



Vaja per davant que la meua concepció estètica de la vida és profundament eclèctica, variable i coherentment contradictòria. Entre el cottage, el burlesque, el neo-pop, l'steampunk, l'orientalisme, el shabby... Com en la majoria de les coses, de tot una mica, depén si parlem de decoració, de roba, de música, de hobbys, de gastromia, de filosofia vital... Endevineu a què correspon cada etiqueta si us trobeu capaços.

La meua relació amb el món japonés és producte d'una fascinació tangencial, una història una mica llarga d'explicar. Com a conseqüència d'uns fets que ara no venen al cas, he fet un petit inventari de coses japoneses que tinc per casa: literatura: Haikus, contes zen, Natsume Sōseki, Yasunari Kawabata, Murakami (que encara no he decidit si m'agrada o no...), els discos de Pizzicato Five, les pel·lis de Hayao Miyazaki (El viaje de Chihiro, que bonica...), la col·lecció de kokeshis, un jardí zen que em van regalar per Nadal i que tinc sempre a la vista, les algues que utilitze en la cuina i alguns objectes d'estètica Kawaii.

A simple vista res que em puga relacionar de manera directa o indirecta amb el wabi-sabi. Però em resulta interessant com a concepte. El wabi-sabi és una estètica minimalista japonesa que parteix de la concepció budista de la vida. Així el wabi-sabi uniria la simplicitat amb la bellesa que aconsegueixen els objectes amb el pas del temps. La imperfecció és bella, la fugacitat és bella, la humilitat és bella, la melancolia és bella. L'esquerda en un plat de fang, una planteta amagada intentant sobreviure, el vent que fa ballar una ploma, el sol que entra per la finestra mentre ens despertem sense presses... tot això seria wabi-sabi. Leonard Koren en el seu llibre For artists, designers, poets and philosophers desenvolupa la base teòrica de l'estètica, la filosofia i la moral wabi-sabi.

Wabi-sabi també són els haikus, l'ikebana i la bella cerimònia del te japonesa.

I al final, com és possible ser wabi-sabi més enllà de la decoració del menjador de casa quan resulta que la imperfecció en la nostra societat està tan mal vista, quan la humilitat es practica poc, quan no entenem el concepte de fugacitat més que quan hem de dir adéu a algú...

I al final, què serà més fàcil, més, apropiat, més honest... convertir-nos en catedral o en floreta del camp? Em reserve la meua resposta per un altre moment.

Humils, fràgils, imperfectes... wabi-sabi. 

O la immensitat de la pedra tallada.

Horror vacui.

Submergir-se en la glòria de Bizanci o observar un raig de sol il·luminant-te els ulls?

Aferrar-se a l'instant?

Sobreviure?

7 comentaris:

Cris Carrasco García ha dit...

Hola Júlia:
Quan he començat a llegir no sabia el que era el wabi-sabi, però ara ja ho sé. Coneix prou de la filosofia zen ( ja saps que em considere una aprenenta del budisme), encara que crec que m´agrada més el budisme tibetà.
Intente practicar la humilitat i tot això que diu el budisme però... tens raó quan dius que és molt difícil per qué moltes vegades orient i occident ens diuen missatges contradictoris:
Occident: No pares mai. Lluita. Sense LLuita no hi ha victòria...
Orient: Seu a la porta de ta casa i voràs el cadàver del teu enemic...
Això per dir un exemple.
Però si la filosofia wabi-sabi diu el que dius que diu ( quin embolic) m´agrada.
Un beset
Cris

Joana ha dit...

Em dóna pau llegir-te ...
La vida ja és una contradicció i trobar el punt mig encara costa més. En tot cas tot allò que ens fa sentir bé i en pau ja val la pena practicar-ho.
Fa anys que faig ioga però no m'he endinsat en la seva filosofia.Llegeixo el que em ve de gust i busco ja no la perfecció sino el sentit de tot allò que faig.
Et torno a llegir!
gràcies!!!!!

Lasafor ha dit...

Hola Júlia...Yo tampoco se que es el Wabi-Sabi, pero aún así siempre, en floreta de camp... Un beso

Rita ha dit...

Com m'ha agradat aquest apunt, Júlia! Dona molta pau.

Jo també busco, penso, miro, observo, coses petites, simples, i cada vegada les considero més importants. No sé si això és Wabi-Sabi, però és el que m'agrada.
Petons, maca!

el paseante ha dit...

M'agraden les coses simples, senzilles. Però no sé si tinc la paciència oriental que requereixen.

A casa només tinc dues cosetes japoneses que m'encanten.

Una peli del Yasujiro Ozu, "Cuentos de Tokio" (ara em faig una miqueta el xulo). Crec que seria wabi-sabi. Càmara fixa, filmant escenes com si fos teatre.

I una escultura de Lla-dró. Una noia amb umbrella. Això darrer és humor infantil :-)

zel ha dit...

Júlia! potser, sobreviure...

Júlia Zabala ha dit...

els que vivim entre orient i occident som una eterna contradicció, Cris, què et vaig a contar... Però aprenem a viure així, no?

Gràcies a tu, Joana, entre la perfecció i el sentit de les coses anem bellugant-nos...

tu sempre floreta del camp, mama!

A mi també m'agrada, Rita! una abraçada wabi-sabi!

No sé si fumant i menjant caragols es pot ser wabi-sabi, Paseante! (és que em vas deixar traumatitzada, ja veus... :PP) Però, vinga, va... si tens una escultura de Lla-dró... ehemm... m'ho pensaré! :PP

en aquestes estem, Zel! B7s, guapa!