dijous, 27 de maig de 2010

US CONVIDE A BALLAR I A MENJAR CIRERES

Primer de tot, la invitació. El dia 21 de juliol estaré ballant a Vilanova amb les altres noies de l'acadèmia gràcies a la nostra profe que ens ha buscat un lloc preciós per l'espectacle. Estic entre contenta i nerviosa perquè fa un parell d'anys que no balle davant de ningú i en tinc moltes ganes i vull fer-ho molt bé. Si algú vol vindre a veure'ns i a aplaudir-nos que m'envie un correu i ja li explicaré els detalls i com aconseguir les entrades.

Aprofite que parlem de ballar per comunicar que estic buscant sota les pedres parella de tango per a després de l'estiu i m'està resultant més difícil del que sembla. Jolin. No val qualsevol. Per a saber els requisits, ja sabeu, pregunteu.

I després les cireres. El meu arbre favorit és el cirerer. Crec que és extraordinàriament bonic quan està florit i les cireres són la meua fruita favorita. Fa un parell de dies vaig comprar les primeres cireres de la temporada. Vinga, anem a fomentar els tòpics! Les cireres fan estiu... ens fem arracades... recordem quan erem petites... ens ve al cap Neruda i els 20 poemas de amor y una canción desesperada (recordeu el poema 14, veritat?), repassem els poemes japonesos que parlen de cireres (molts!)...

Estic buscant un llibre de la poeta síria Maram Al-Masri. Es diu Cerezas rojas sobre losas blancas i m'agrada molt però no sé on ha anat a parar. A saber... amb tantes mudances... Me l'hauré de tornar a comprar.

Et done la meua ploma
la meua respiració
el meu raspall de dents
el meu llit
els meus llibres, el meu temps, tot el que necessite
per viure
Així m'assegure
que no t'oblidaré.

.........................................................................................

Ella li va demanar
un somni,
ell li va regalar una realitat.
A partir d'aquell dia
el va perdre
per sempre.












..........................................

I entre cirereta i cirereta, una cançó de Ronaldos.


porque me gustan las cerezas, me gustas tú...

9 comentaris:

Lasafor ha dit...

Cuando eras pequeña, las cerezas te las ponías de pendientes ¿Te acuerdas? un beso

Júlia Zabala ha dit...

me acuerdo, me acuerdo! ahora también pero no me ve nadie, jeje!

Cris ha dit...

Jo també em pose les cireres d´arracades... és molt divertit. Com tinc dos nebots, quan estan ells tinc excusa per a no amagar-me.
en quant a la parella de tango... jo podria ser però estic molt lluny i sóc un poquet "papera"
( como diu la meua sogra).
Un beset i bon cap de setmana.
Cris

Júlia Zabala ha dit...

les cireres donen molt de joc, eh, Cris!
la veritat és que busque parella de tango masculina i de certa altura (pensa que jo amb sabates altes faig 1'80!! snif!) però res,que no hi ha manera! B7s i bon cap de setmana! ;)

el paseante ha dit...

Jo sabia ballar sardanes de petit. S'assembla al tango? Si és que sí, ja tens parella. I les cireres bones de veritat no es compren, s'agafen de l'arbre (com tota la fruita).

Júlia Zabala ha dit...

Paseante!!! sardanes...??? en fi... tot es balla amb els peus... clar... però si aquest ha de ser l'esperit no sé si passaràs el casting!!! :PP
Totalment d'acord amb la filosofia d'agafar la fruita dels arbres!

zel ha dit...

Quina enveja...ballar i saber-ne! Coi, el Paseante no sap ballar el tango? A veure si el fem aprendre'n!
Petons!

Joan ha dit...

A mi m'agrada molt la sensació de sentir les cireres fresques a les orelles! :)))

M'ha encantat el text....

A veure si ens veiem aviat!

Júlia Zabala ha dit...

això diu ell, Zel, que no en sap... no sé,no sé...:P

Però tu també te les poses d'arracades les cireres, Joan? jeje, un dia podríem sortir tots al carrer així. Sí, a veure si ens veiem aviat!