Fer llistes, ordenar i prioritzar seguint un ordre que la majoria de les vegades només té sentit per mi i per alguna ment semblant a la meua, pensar que el caos és la forma més extraordinària d'ordre mentre vaig col·locant cada objecte en el seu lloc exacte. Superfícies irregulars, fractrals infinits, el conjunt de Julia i els seus algoritmes que ja sé que no me'l dediquen a mi però em fa gràcia. Amb el que m'agrada que em dediquen coses i res, ni una cançoneta ni una trista equació...
Entendre el caos i les seues magnífiques teories, descobrir una estrella nova. Quant de temps fa que no mirem el cel? L'excès de llum no ens deixa descobrir res. Reconciliar-me amb la foscor. Aguantar la respiració. Soltar tot l'aire de colp i enlairar-nos com un globus. Contemplar-ho tot des d'algun punt indefinit entre el passat i el futur. Ser astronautes dels bons, dels que contemplen l'univers amb els ulls una mica humits, com es miren les coses boniques. Des de dins.
Entendre el caos i les seues magnífiques teories, descobrir una estrella nova. Quant de temps fa que no mirem el cel? L'excès de llum no ens deixa descobrir res. Reconciliar-me amb la foscor. Aguantar la respiració. Soltar tot l'aire de colp i enlairar-nos com un globus. Contemplar-ho tot des d'algun punt indefinit entre el passat i el futur. Ser astronautes dels bons, dels que contemplen l'univers amb els ulls una mica humits, com es miren les coses boniques. Des de dins.
M'agrada pensar que alguns dels millors poemes que he llegit mai estan en els llibres de física quantica. Amb permís del senyor Pessoa...
El mundo es de quien nace para conquistarlo
Y no para quien sueña que puede conquistarlo, aunque tenga razón.
He soñado más que Napoleón.
He abrazado contra el pecho hipotético más humanidades que Cristo.
Hice filosofías en secreto que ningún Kant escribió. (...)
Esclavos cardíacos de las estrellas,
Conquistamos todo el mundo antes de levantarnos de la cama;
(Tabaqueria)
Deixar-me portar per la bellesa de la incomprensió. Tenir la intuició, la certesa, la inquietud raonable que més enllà de tot encara hi ha alguna cosa més. No cal entendre-ho tot. I mira que em costa reconèixer-ho...
El mundo es de quien nace para conquistarlo
Y no para quien sueña que puede conquistarlo, aunque tenga razón.
He soñado más que Napoleón.
He abrazado contra el pecho hipotético más humanidades que Cristo.
Hice filosofías en secreto que ningún Kant escribió. (...)
Esclavos cardíacos de las estrellas,
Conquistamos todo el mundo antes de levantarnos de la cama;
(Tabaqueria)
Deixar-me portar per la bellesa de la incomprensió. Tenir la intuició, la certesa, la inquietud raonable que més enllà de tot encara hi ha alguna cosa més. No cal entendre-ho tot. I mira que em costa reconèixer-ho...
nothing you confess
Could make me love you less...
I'll stand by you. The Pretenders
9 comentaris:
Polimonios cuadráticos.
Lo que más me gusta del cunjunto de Julia es su colorido. Me costo atraparlo un poquito pero.........TU MADRE; osea yo, te dedico todo mi cariño, besos
És que a mi em fa una mica de por la foscor... mirar el cel ja està bé, però si és massa fosc...
los colores son bonitos, verdad? porque lo que son las ecuaciones no las entiendo demasiado!!! Pero me gusta de todas maneras. Besos mama!
A mi també em fa por la foscor però... i si ens estem perdent alguna cosa amagada, Xexu?
Hola Júlia:
A mi m´agrada la foscor perqué és una manera disstinta de vore el món i m´agrada moltisim mirar el cel, no solament per la nit , també de dia i vore volar els núvols i els ocells... i sentir-me xicoteta davant de tot l ´Univers però saber que jo també sóc part d´ell.
Les ecuacions? les més faciletes que sé resoldre sí m´agraden. Però jo sóc de lletres i el món dels matemàtics i els físics em costa una mica.
Un beset
Cris
jo vaig estudiar una carrera de lletres però m'agrada saber de tot, Cris, i la física m'agrada molt encara que no entenc quasi res... B7s!
Però hi ha algú que entengui res de lo veritablement important?
No.
Cap ni un.
Petons.
home, Torosalvaje... cadascú enten la part que li toca, no? ;) jo entenc el que és important per mi, tu no? ;) B7s!
Et dedicaré un carrer a la terra de la boira perquè estiguis contenta. A més, te'l mereixes per lo bonic que escrius.
uau! em dedicaràs un carrer, Paseante? i què dirà el senyor alcalde si et pilla fent pintades? :PP Gràcies!!
Publica un comentari a l'entrada