dimarts, 15 de juny de 2010

SENSE BITLLET DE TORNADA

Tinc ganes que passe juny.

Trobe a faltar els meus estius africans. No tenir bitllet de tornada. Improvisar sobre la marxa. Descobrir nous paisatges i mirar el món com si tot fos nou. Parlar llengües diferents, aprendre paraules noves, gestos nous, músiques noves. Fer plans. Fer molts plans sense cap ni peus. Sensats i insensats. Fer plans com tornar a menjar crepes a la Place de la Comedie de Montpellier, com entrar peregrina i victoriosa a la ciutat de Samarkanda, com mirar el mar des de qualsevol illa grega lluny d'Atenes, com recòrrer la ruta 66 en cadillac cantant cançons d'Elvis, you make me so lonely, baby...

Sembla que no però arriba l'estiu. I marxaré amb bitllet d'anada i tornada a Granada, a Itàlia... Potser Londres al setembre, Notting Hill de nou, acomiadar-se del tot, sense música, see you in another time, D.

Vull fer plans sense cap ni peus, sense bitllet de tornada. Una altra vegada. Sabent que ningú no voldrà seguir-me. Buscar números cap-i-cua, poemes inèdits, històries sense escriure. No tornar a passar fred quan acabe l'estiu. Trobar la manera. Trobar les paraules exactes. Tancar cercles. Obrir portes.


Si te vienes conmigo, si te vienes conmigo
partiremos sin destino hacia algún lugar perdido,
seremos acratas de bajo consumo.

Devoradores de libros de bolsillo,
literalmente, la rosca desgastada del beso de tornillo.
Instalados en un tiempo variable, por hablar, no hablaremos más.
Viviremos pletóricos en cincuenta metros cuadrados,
hipotecados o realquilados.
O mejor, saltando, el que pudiendo quisiera, en zig-zag.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Així com vols que et trobi. Encara que decidís anar cap el sud, si és un viatge sense tornada tampoc no podria trobar-te.

Júlia Zabala ha dit...

home, Xexu, em pots trobar on the road! ;)

Cris ha dit...

A mí m´agradaría anar de viatge sense billet de tornada, però coneixen-me, de segur que quan arribara al punt de destí aniría a comprar-lo per si de cas....
Un beset
Cris

Júlia Zabala ha dit...

però una mica d'improvisació de tant en tant és necessària, Cris! si no ens perdem la part més emocionant de tot! B7s!

Lasafor ha dit...

Siempre con billete de vuelta.

vuela cuanto quieras
por espacios abiertos,
pero regresa al nido
ál igual que la cigüeña.

y lo de vivir en cincuenta metros.... Un beso

Júlia Zabala ha dit...

lo de vivir en 50 metros es una canción, mama! jeje! aunque tenía que limpiar menos cuando vivía en el piso de 50 metros, eso sí! Que se le va a hacer, te ha salido una hija poco cigüeña...

el paseante ha dit...

Quines ganes d'anar a prendre mal. Amb lo bé que s'està a casa mirant la tele... En qualsevol cas, espero que disfrutis dels viatges. Amb o sense zeppe.

Júlia Zabala ha dit...

a mi m'agrada fer coses a casa, Paseante, t'ho assegure! però podríem dir que canvie de casa sovint... ;)