dilluns, 29 de febrer de 2016

RECORDS D'EGIPTE I UNA BÍBLIA EN ÀRAB

VERSIÓN EN CASTELLANO

Recordo la vida al Caire amb estupor, com si caminés enmig d'una foscor que no tenia sentit. Vaig arribar fugint de la boira i la boira em va perseguir fins al desert. M'alimentava a base de suc de mango, falafel i records. Mai vaig fer un creuer pel Nil en un vaixell ple de turistes però guardo a la memòria les tardes sense sabates a Al-Azhar, buscant ombra i calma a la ciutat infernal mentre desxifrava llibres escrits amb potetes de mosca.

Vaig arribar a ser tan infeliç en aquella ciutat com llarg era el camí que em separava d'Alexandria i el mar. 200 quilòmetres que recorria somnàmbula.Quasi no recordo el paisatge. Només la necessitat de fugir que m'acompanyava en tot moment, l'olor a menta, a autobús brut, a mar. Vaig odiar tant El Caire com vaig arribar a idealitzar Alexandria i els seus àngels coptes.

Vaig pelegrinar sonàmbula al Sinaí. Els israelites van passar quaranta anys al desert però jo vaig passar vuit hores amb febre en un autobús desitjant que s'obrissin totes les fronteres dels meus deliris. Crec que em van adoptar uns pastors beduïns i em vaig alimentar amb formatge i karkadé, vaig esquivar camells enfadats, vaig ser visitada pels fantasmes que pensava que havia deixat al Caire, vaig aconseguir pujar els tres mil esglaons que separaven el monestir de Santa Caterina del cim de la muntanya de Moisès. Vaig veure sortir el sol, em vaig asseure als peus d'una creu de fusta, vaig tancar totes les fronteres. Vaig deixar la meitat de la meva memòria entre els murs d'aquell monestir. No vaig entendre res. Vaig continuar sonàmbula fins que vaig aconseguir tornar al Caire. Sovint em sorprenen espurnes de bellesa llunyana entre els plecs d'una ferida mal curada. Només recordo les estrelles i un home que em parlava en grec abans de tornar al Caire.

Buscant la cova on la Sagrada Família s'havia refugiat en la seva fugida a Egipte, vaig descobrir una llibreria que feia olor a canyella i paper. El llibreter portava la creu tatuada al canell com la majoria dels homes que em vaig creuar al barri copte, blanc, daurat, brut i bonic. Em va explicar que la Verge s'apareixia en una església propera però que ell mai l'havia vist. Li vaig demanar una Bíblia en àrab i va trigar molta estona a trobar-la. Tota l'estona que vaig estar bevent el te que em va oferir. Em va dir que estava molt content de vendre'm aquella Bíblia, que estava segur que ens portaria sort als dos i que tornés un altre dia a beure més te.


Si Déu vol.
Si Déu vol.

Tres dies després vaig escapar del Caire.
Ho vaig deixar tot allà.

Cap comentari: