SOAPY SMITH I L'ALTRE COSTAT DE LA FRONTERA

VERSIÓN EN CASTELLANO

Podeu pensar, i amb raó, que el meu segle XIX consisteix a imaginar els diàlegs entre la reina Victoria i Florence Nightingale; a traçar la ruta dels orfes de Dickens; a esperar que el senyor Carroll em dediqui un conte; a emborratxar-me en companyia del pocavergonya de Byron.

De tant en tant, però, quan porto massa temps assumint una sensatesa d'institutriu victoriana, passa a saludar-me gent com Soapy Smith, el gàngster més gran que ha donat el Salvatge Oest, el rei dels estafadors de la frontera. Em mira amb els ulls plens de pólvora, em porta records de Denver i em proposa escapar a Alaska sense saber que el mataran al tiroteig de Juneu Wharf. 

No, Soapy Smith, no vindré amb tu. A Alaska fa fred i van a matar-te. La meva frontera és una altra. No busco or però vull veure com Jefferson li compra Luisiana a Napoleon, vull creuar el país d'est a oest en el Pony Express 60 anys després d'aquella compra,  tenir sempre un peu a cada costat de la frontera: aquí els pioners, els cowboys, els soldats, els bandits, Calamity Jane. Allà els indis natius, la incomprensió, Sarah Winemmuca, el Senderi de les Llàgrimes dels Txeroquis, les sagrades Black Hills dels sioux.

Entens el que és viure sempre amb un peu a cada costat de la frontera, Soapy Smith? 

Desitjar només deixar el cavall a la`porta del Saloon, demanar un suc de taràntula, escoltar les històries dels buscafortunes, seure sempre mirant la porta d'entrada. Ja ho sé, Soapy, que només podria entrar al Saloon si fos ballarina de can-can. Però deixa'm un moment. Tinc un peu a cada costat de la frontera. 

Després tornaré a casa, em banyaré per treure'm l'olor de pòlvora i cavall i li faré un petó al front al senyor Carroll mentre un conill blanc amb barret i rellotge ens observa a l'altre costat del mirall. 

A l'altre costat de la frontera.