dimarts, 8 de juliol del 2014

NEIL GAIMAN EXPLICA CONTES A LONDRES I EDIMBURG

VERSIÓN EN CASTELLANO

5 de juliol de 2014. Barbican Centre. Londres. Avui Neil Gaiman ens explicarà un conte fosc i terrible d'orígen escocès: The Truth is a Cave in the Black Mountains. 2000 persones esperen impacients que aparegui a l'escenari però abans els australians FourPlay String Quartet, que acompanyen la lectura amb la seva música, ens toquen uns temes. Tres violins i un cello que fan autèntiques meravelles. L'espectacle comença amb el tema principal de Doctor Who que desperta les ovacions del públic. Tota una declaració de principis! 

Per fi apareix Neil, de negre com sempre. Elegant, simpàtic, hipnòtic, amb aquella manera tan especial que té d'explicar les coses. Abans de The Truth... ens llegeix un parell de contes: el magnífic Orange i una de les històries que van sorgir d'un experiment que va fer fa un parell d'anys a Twitter. L'experiment consistia a fer preguntes originals relacionades amb els mesos de l'any per tal que els seguidors responguessin el que volguessin. A partir de les respostes va escriure 12 contes, un per cada mes, Caledar Tales. Va llegir la corresponent al mes d'abril. Els somriures del públic es podien sentir en la foscor. 

Neil Gaiman al Barbican de Londres


I va cantar! Va cantar la divertida Psycho que possiblement recordareu pel video on se'l veu a ell cantant mentre la seva dona Amanda Palmer toca l'ukelele.

I per fi va arribar el moment de la lectura de The Truth is a Cave in the Black Mountains. Va explicar que en principi havia estat un encàrrec de l'Opera House de Sydney i que ell havia proposat Eddie Campbell per a fer les magnífiques il·lustracions i FourPlay String Quartet per compondre la música que l'havia d'acompanyar en la gira de l'espectacle. I així, durant un parell d'hores, Neil Gaiman ens explica, amb aquell poder de comunicació sobrenatural que els déus li han donat, la fosca història de l'home que va a la recerca d'una cova misteriosa a una illa boirosa. La història té un rerefons escocès i va decidir escriure-la a l'illa d'Skye per la qual sent una especial devoció. La música que acompanya les seves paraules evoca amb fidelitat els paisatges, les accions, els pensaments dels personatges... I mentrestant es poden veure projectades en una gran pantalla les il·lustracions d'Eddie Campbell. De fet, quan va acabar la lectura vam poder gaudir de la presència a l'escenari de Campbell i de la seva filla Hayley que acaba de publicar un llibre magnífic sobre l'obra de Neil Gaiman. Un tresor documental.

I on millor per acabar la gira d'un conte escocès que a Edimburg? Al dia següent repetia espectacle a l'Usher Hall de la capital escocesa així que sense pensar-ho dues vegades vaig agafar un tren per creuar el país i gaudir d'una nova nit de contes des d'una privilegiada segona fila.

L'estructura de l'espectacle va ser molt semblant: de nou els genials australians començant amb música de Doctor Who, de nou un públic entusiasta (més entusiasta que els de Londres, diria jo!) i de nou Neil a l'escenari. Va començar dient que la nit anterior havia actuat al Barbican. I que el Barbican és lleig, que sembla un aeroport o un centre comercial. En canvi actuar a l'Usher Hall és molt especial per ell perquè és un teatre molt bonicque està celebrant el seu centenari.

Aquesta vegada els contes triats per fer de pròleg del plat fort van ser el preciós October Tale i The man who forgot Ray Bradbury llegit en un estat de gràcia especialment inspirat que ens va treure la respiració en diverses ocasions.

També a Edimburg vam poder gaudir de la seva veu cantant. En aquesta ocasió una cançó d'amor tecnològic, I google you i de nou Psycho que va tancar l'espectacle de manera divertida i ben especial després d'acabar la lectura de The Truth is a Cave in a Black Mountains.

Ens va faltar Eddie Campbell la segona nit però sí que va sortir a l'escenari Hayley qui, mig indignada mig divertida, li va preguntar a Neil quants Campbell havien mort en el making-off del llibre. “Només 12” va contestar Neil. 

Neil Gaiman i Hayley Campbell al Usher Hall d'Edimburg



Una història fantàstica plena de màgia, boira, misteri, amor, venjança, terror... que acaba de ser bellament publicada per Headline en la seva versió en anglès i que recomano fervorosament. També en versió audiollibre per si volem recrear l'extraordinària capacitat de Neil Gaiman per explicar històries no només amb la seva ploma sinó també amb la seva veu. Pròximent la ressenya sobre el llibre!

Neil Gaiman amb FourPlay String Quartet al Usher Hall d'Edimburg

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Després de llegir alguns llibres seus tinc en Neil força creuat malgrat sembla que a tothom li encanti. Ja ho veuràs, intentar trobar algú altre a qui no li agradi en Neil, no podràs. O bé no el coneixen o bé els hi encanta.

Júlia Zabala ha dit...

Ui, no et pensis! jo conec més gent que l'ha llegit i no li agrada. I això que dius també passa amb altres escriptors, vaja.

Anònim ha dit...

En serio? vull noms! Farem un club per reunir-nos i criticar-lo! :D

Júlia Zabala ha dit...

No, home, no! Accepto que no us agradi, només faltava! Però no contribuiré a la creació d'un club per criticar-lo, hehehe! Ja us trobareu vosaltres XD

Júlia Zabala ha dit...

No, home, no! Accepto que no us agradi, només faltava! Però no contribuiré a la creació d'un club per criticar-lo, hehehe! Ja us trobareu vosaltres XD