dissabte, 5 de juliol del 2014

L'Àngel d'Islington i Alícia.

VERSIÓN EN CASTELLANO

Quasi ningú va al barri d'Islington quan viatja a Londres. I a Islington s'ha d'anar. Avui he baixat a la parada de metro d'Angel seguint la ruta del llibre de Neil Gaiman Neverwhere. 

A Neverwhere, Islington és un àngel de veritat que viu a les clavegueres del Londres de Sota i que té com a míssió protegir la ciutat, la de Sota. Quan al 1996 es va fer la sèrie per la BBC, Peter Capaldi (que en l'actualitat és la dotzena encarnació del Doctor Who) va fer d'àngel Islington. Al 2013 es va emetre la versió dramatitzada per la ràdio i l'encarregat de posar-li veu a Islington va ser ni més ni menys que Benedict Cumberbatch. 

Neverwhere, Gaiman, Capaldi, Cumberbatch... Algú dubtava que la visita al barri era obligatòria pels mitòmans?

A part de la vinculació literària Islington té un encant especial. Hi ha pocs turistes i és el pre-Camden amb tot l'encant que Camden fa temps que ha perdut. Boniques cases georgianes arrenglerades al costat dels típics pubs anglesos contruits entre el XVI i el XVIII, mercats d'antiguitats, restaurants de moda, botigues amb encant... 

A un d'aquests mercats d'antiguitats he trobat avui un tresor amagat entre altres coses anodines, com solen trobar-se els tresors. Es tracta d'una edició d'Alice's Adventures in Wonderland publicada a Londres el 1899. El llibre té les 42 il·lustracions originals i clàssiques de John Tenniel i en aquella època costava mitja corona. Mitja corona era la vuitena part d'una lliura i es van treure de la circulació el 1970. A mi m'ha costat 10 lliures. 

El llibre està dedicat a Wessie pels seus pares el dia 4 de gener de 1901. Pocs dies abans de la mort de la Reina Victòria que tenia especial predilecció per aquest llibre i pel seu autor.

A més de tot això coincideix que tal dia com avui 4 de juliol de 1862 va ser quan Lewis Carroll va començar a explicar la història d'Alícia a les germanes Liddell. I tres anys després, el 26 de novembre de 1865 el llibre va ser publicat per primera vegada.

Em commou especialment imaginar la petita Wessie rebent aquest regal dels seus pares. Quants anys devia tenir? On viuria? Quina classe de vida va tenir? Li agradaria llegir aquest llibre que amb tanta emoció ha anat a parar a les meves mans?

Avui ha fet sol i calor tot el dia. La gent al carrer tancava els ulls i mirava cap al cel amb un mig somriure d'estiu. Tot el món semblava tan content...


1 comentari:

Esther ha dit...

Tinc la pell de gallina... Pensar com va marxar de les mans de Wessie, què va passar? Com va ser el dia que li van regalar? Com el va gaudir? Tinc la pell de gallina de debó, és un tresor, el més gran tresor que portaràs mai a la maleta, segur! I gràcies a Neil de nou, per fer-te tornar ara a London i trobar-lo. Visca!