dimarts, 11 de març de 2014

ERRI DE LUCA: CIUTAT OBERTA

VERSIÓN EN CASTELLANO


conferència al CCCB de Barcelona (10/03/2014)


Erri de Luca 

"Nàpols és una ciutat construida sobre aire com Venècia ho està sobre aigua" Així comença Erri de Luca (Nàpols, 1950) a parlar-nos de la seva ciutat.  És una ciutat construida sobre el material volcànic que la configura d'aquella manera volàtil, aèrea, anàrquica. Amb aquest material es construeixen els murs que a dures penes fan de separació. Tot s'escolta. Totes les històries que s'expliquen arriben a les seves orelles de nen i conformen la seva educació sentimental.

Especialment emotiva és la narració d'aquella primera guerra moderna que inventa els bombardejos aeris de les ciutats per provocar les massacres més espantoses. Ens parla de Gernika i ens parla del seu Nàpols a l'any 43, sota les bombes.

La seva veu ferma i calmada ens parla de sang, de barreja, de la poesia de saber-se mestís de tants pobles amb Nàpols com a centre de la Mediterrània. Una ciutat de mar que ens fa aturar. La ciutat, a l'esquena, desapareix quan arribem al mar. Tot desapareix quan arribem al mar.

Queda el record i l'única manera de fer durar un record sobtat és escriure, ens confessa. No obstant, l'escriptura no pot abastar-ho tot, només la part que destaca, les restes de la vida que donen forma al text, a la història.

Erri de Luca parla de ciutats obertes, d'històries escoltades al carrer, de l'horror de la guerra, de la benedicció de la barreja entre pobles, de la necessitat d'escriure, de la Roma politeista convertida en monoteista, de Jerusalem i la lluita dels tres monoteismes, de la tendresa dels analfabets enviant-se cartes d'amor amb intermediaris, de la unificació d'Itàlia que no s'esdevé com un contracte entre iguals sinó com una claudicació, de vencedors i vençuts, del nord i del sud, que redueix Nàpols al reducte del que va ser.

Ciutat d'aire, el Vesubi, el mar, la cendra pesada com plom, les històries que traspassen els murs i que converteixen el nen en el narrador del contes de fades que un bon napolità no necessita aclarir perquè formen part de la seva normalitat i del seu caràcter.


2 comentaris:

pons007 ha dit...

Has escrit un post sobre Nàpols i no apareix la paraula màfia, què curiós!

Júlia Zabala ha dit...

Perquè la màfia és siciliana. A Nàpols hi ha la camorra i no és el mateix. I el senyor De Luca no en va parlar!