Fortunately the milk és, segons el seu autor, el llibre més esbojarrat i poca-solta que ha escrit mai.
No queda llet a la nevera, la mare està de viatge de treball, és hora d'esmorzar, els cereals sense llet no estan bons. Els nens estan preocupats i el pare surt a comprar. Pel camí és segrestat per uns alienígenes i rescatat per un dinosaure que pilota un globus aerostàtic. També hi ha una màquina del temps, uns pirates, una tribu amb un volcà i un déu que espera un sacrifici humà, uns vampirs, unes piranyes, uns ponis molt intel·ligents, més dinosaures que treballen com a policia intergalàctica, uns nans ballarins. I el més important de tot, un brick de llet que pot provocar la destrucció de l'univers si el pare no pot tornar a casa a preparar l'esmorzar als seus fills.
Neil Gaiman torna a demostrar la seua habilitat natural per construir una història capaç d'entusiasmar els més petits i de fer passar una bona estona als adults disposats a acceptar les convencions del génere. Surrealisme, pirates i dinosaures? Com podria no agradar-nos?
Un nou èxit d'un dels nostres autors favorits que acaba de guanyar el premi al millor llibre de l'any 2013 al Regne Unit amb la novel·la per adults The ocean at the end of the lane publicada en castellà per Roca Editorial.
Fortunately the milk està il·lustrat a la versió americana per Skottie Young i a la britànica per Chris Riddell.
I és divertit, molt divertit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada