Ella fa les preguntes i jo proposo el lloc on berenar. El Gaudí
Bakery, a Barcelona. Si no hi ha pastissos increïbles no hi ha berenar.
Treu una llibreta molt bonica per prendre notes de la nostra
conversa i m'explica la seva història. Una història de melmelades i
ocells. M'encanta. Joanaina té veu d'explicar històries. I
decideixo que és el tipus de persona amb qui podria creuar el mirall
obsessiu que separa els límits de les meves realitats.
Pregunta entre encuriosida i provocadora. Em fa saltar de la riba
del Tàmesis a les mesquites del Caire, dels vampirs als contes
infantils que m'apassionen, de les primeres files dels concerts de
música a les milongues de Buenos Aires. Me n'adono que entén
perfectament els girs argumentals que faig servir per buscar la
provocació. Se sorprèn quan li explico segons quines coses però
amb la sorpresa de qui és capaç d'entrar en el joc que li proposo.
És capaç fins i tot de fer-me oblidar el carrot cake perfecte que
he demanat per berenar mentre ella ja s'ha acabat fa estona la crepe
de nutella. Recupero temps per acabar-me el pastís. L'amable
cambrera em diu que si no puc amb tot me'l puc emportar. El dubte
ofèn. I el pastís s'acaba mentre Joanaina aprofita el meu silenci
per engrescar-me a creuar un nou mirall, a assumir nous reptes. Per
què no?
Trobar algú amb qui mantenir de manera paral·lela converses gore
i reflexions sobre contes de fades és un privilegi per mi.
M'agrada aquesta gent que quan s'acomiada de tu et deixa amb
aquella sensació de... i per què no?
Aneu a berenar amb la Joanaina. No us en penedireu.
Aquí teniu la seva ressenya de com va anar la nostra trobada:
2 comentaris:
digues que si, encara s'ha de fer el pastís que no puguis acabar-te :P
CLAVAT EL RETRAT QUE T'HA FET L'AUTORA D'AQUEST TEXT:
la Júlia és el País de les Meravelles amb totes les seves complexitats. Amb un imaginari interior brutal fruit de les seves vivències a països com el Marroc o Egipte i domadora d’un nombre esfereïdor de llengües molt diferents entre elles, és una capsa de Pandora farcida de sorpreses que només obre davant d’aquells que som més afortunats. Sota una aparença tendra i afable, la Júlia resulta ser una dona amb el cor de neó i l’ànima de punky exponencial que el que més anhela a la vida és ser lliure i reinventar-se cada dia com si el món s’acabés.
SERIA UN ERROR AFEGIR-HI ALGUNA PARAULA MÉS.
Ramon
Publica un comentari a l'entrada