dilluns, 2 de desembre de 2013

EL BERENAR IMPOSSIBLE AMB JOANAINA

M'encanta berenar i col·lecciono coses impossibles. Així que participar al projecte de la Joanaina, El berenar impossible, havia de ser una experiència de les de capítol de llibre bo. Aquesta noia només té idees interessants!


 Ella fa les preguntes i jo proposo el lloc on berenar. El Gaudí Bakery, a Barcelona. Si no hi ha pastissos increïbles no hi ha berenar. 


 Treu una llibreta molt bonica per prendre notes de la nostra conversa i m'explica la seva història. Una història de melmelades i ocells. M'encanta. Joanaina té veu d'explicar històries. I decideixo que és el tipus de persona amb qui podria creuar el mirall obsessiu que separa els límits de les meves realitats.


Pregunta entre encuriosida i provocadora. Em fa saltar de la riba del Tàmesis a les mesquites del Caire, dels vampirs als contes infantils que m'apassionen, de les primeres files dels concerts de música a les milongues de Buenos Aires. Me n'adono que entén perfectament els girs argumentals que faig servir per buscar la provocació. Se sorprèn quan li explico segons quines coses però amb la sorpresa de qui és capaç d'entrar en el joc que li proposo. És capaç fins i tot de fer-me oblidar el carrot cake perfecte que he demanat per berenar mentre ella ja s'ha acabat fa estona la crepe de nutella. Recupero temps per acabar-me el pastís. L'amable cambrera em diu que si no puc amb tot me'l puc emportar. El dubte ofèn. I el pastís s'acaba mentre Joanaina aprofita el meu silenci per engrescar-me a creuar un nou mirall, a assumir nous reptes. Per què no?


Trobar algú amb qui mantenir de manera paral·lela converses gore i reflexions sobre contes de fades és un privilegi per mi.


M'agrada aquesta gent que quan s'acomiada de tu et deixa amb aquella sensació de... i per què no? 
Aneu a berenar amb la Joanaina. No us en penedireu. 
Aquí teniu la seva ressenya de com va anar la nostra trobada:


 








2 comentaris:

pons007 ha dit...

digues que si, encara s'ha de fer el pastís que no puguis acabar-te :P

Anònim ha dit...

CLAVAT EL RETRAT QUE T'HA FET L'AUTORA D'AQUEST TEXT:
la Júlia és el País de les Meravelles amb totes les seves complexitats. Amb un imaginari interior brutal fruit de les seves vivències a països com el Marroc o Egipte i domadora d’un nombre esfereïdor de llengües molt diferents entre elles, és una capsa de Pandora farcida de sorpreses que només obre davant d’aquells que som més afortunats. Sota una aparença tendra i afable, la Júlia resulta ser una dona amb el cor de neó i l’ànima de punky exponencial que el que més anhela a la vida és ser lliure i reinventar-se cada dia com si el món s’acabés.
SERIA UN ERROR AFEGIR-HI ALGUNA PARAULA MÉS.
Ramon