La peixera és la primera novel·la de Maiol de Gràcia Clotet, publicada per Edicions del Periscopi i destinada a provocar en el lector inquietud, desassossec i angoixa. Tot en el bon sentit de la paraula.
L'escriptor Josep E. és fet presoner per uns personatges sense identitat ni rostre que es dediquen a torturar-lo durant anys, a posar a prova la seva resistència i els seus valors. Durant el temps que passarà tancat s'haurà de replantejar tot el seu sistema de valors i pràcticament tota la seva vida tal i com s'ha desenvolupat fins aquell moment. La literatura i la llengua seran eines indispensables que el nostre protagonista aprendrà a fer servir per sobreviure, per no perdre el cap. La llibertat individual es basa en la llibertat mental. Aquesta cel·la no és el meu cap. Som lliures si ho és el nostre cervell, es repeteix Josep.
Fora d'aquell indret de malson li espera un altre tipus de captiveri. La tortura es trasllada als carrers de Barcelona i Josep haurà de descobrir la manera d'esquivar la presència invisible que l'amenaça i quin paper més o menys involuntari jugarà ell dins de la Resistència.
La peixera ens ensenya el rostre de una societat massa propera a la nostra com perquè resulti indiferent. El control governamental i l'apatia social ens remeten als clàssics distòpics de manera inevitable però afegeix la idea d'una societat hiperestimulada tecnològicament i informativament on la literatura de ficció està prohibida i on el control d'internet és una arma indispensable per sobreviure. El ritme és frenètic i al mateix temps calculat fins al mil·límetre perquè cada vegada que aixequem la vista de la lectura ens envaeixi una sensació d'irrealitat i angoixa. Les tribulacions de Josep E. ens fan observar les persones que es creuen en el nostre camí amb l'aspecte dels marrons, víctimes o botxins o simplement gent que mira cap a un altre costat des de la seva posició de privilegi.
El vertigen de creure que ho tenim tot sota control quan en realitat som controlats. Només des del coneixement es pot decidir lliurement, afirma un membre de la Resistència en un moment de la novel·la. Josep dubta i afirma: la gent es passa el dia creient-se les seves pròpies mentides. Observa, valora i confirma que, allà on mira, la multitud es comporta de la mateixa manera dins i fora dels ghettos: la gent només vol un plat a taula i un llit a cobert. La resta els importa una merda.
El camí que prendrà llavors la Revolució en la novel·la i el paper que hi jugarà el Josep E. és realment inesperat i sorprenent.
La peixera és una novel·la de lectura indispensable, una reflexió assenyada i coherent sobre un tipus de societat més present del que ens sembla la major part del temps. El torturador sense rostre ens controla des d'algun lloc desconegut. Quina hauria de ser la nostra posició?
La resposta no és tan obvia com podríem pensar. Sobretot després de llegir La peixera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada