Sóc un desastre. No puc recordar la majoria de les cares i menys encara relacionar-les amb noms propis. Sóc la pitjor jardinera del món. Una massacre, creieu-me. No m’agrada cuinar. Tinc poca paciència per fer bullir l’aigua i mala memòria per recordar receptes. La meva llista de la compra la podria signar una criatura de cinc anys. Em quedo paralitzada quan entro a un supermercat i acabo sense remei al passadís de les galetes. No tinc sentit de l’orientació i sóc capaç de desimantar una brúixola només mirant-la. A pesar d’això la gent té una tendència incomprensible a seguir-me.
Sóc un desastre, sí.
M’agrada tocar coses que estan prohibides: botons vermells, mòmies... coses
així. Sovint creuo semàfors en vermell en presència de criatures. Sóc capaç de
fer 8 hores de cua per veure de prop algú a qui admiro i sortir corrents quan el
tinc prop. No sé combinar la majoria de colors. No m’agrada anar a la muntanya.
No m’agrada banyar-me a la platja molt lluny de la vora perquè tinc por del
Kraken. No m'agrada contestar el telèfon. Un desastre absolut.
Toco tots els animals
que puc: gossos, gats, lleons, elefants, gallines, serps, porcs... Em moro de
ganes de clonar un dinosaure. I tocar-lo. Crec que els insectes no són animals.
Decoro la casa a colp d'obsessió. Sempre crec que m’electrocutaré quan he de
canviar una bombeta fosa. Pateixo quan he de trencar un ou. Sempre demano a
tots els déus que no surti un pollastre de dins. No separo la roba blanca i la
de color a la rentadora.
Sóc un desastre. La majoria de llocs on he sigut feliç
estan en guerra o a punt. O ja no existeixen. Una vegada vaig estar a punt de
lesionar un poeta català important i d'edat avançada per intentar rescatar un
pardalet mig mort.
Quan dic que no és que no. Somnio en cinc idiomes,
blasfemo en set, estimo en quatre.
No em reconec quan em trobo.
I no he explicat la
pitjor part...
3 comentaris:
Si m'identifico en la majoria... és bo o dolent?
La part bona no l'has dita, espero un altre post que digui totes les teves coses bones!!! A més, algunes de les que dius són coses excel·lents!!! Els animalons s'han de tocar tots i... visca la desorientació!!!!! (em perdo a peu, en cotxe o en bus... si, si a Lleida també, inclús per dins de l'insti!!). Muaaaaaaacks preciosa, un mes i ens veiem!!!
Si et veiessis amb els ulls que et veig jo... només veig lirisme i poesia, no pas desastres!!
M'has fet riure, sapastre :-) Malgrat totes les teves limitacions, seguiré llegint aquest univers teu tan caòtic al carrer i tan ben ordenat en les teves paraules escrites a l'ordinador.
Publica un comentari a l'entrada