 |
| imatge: Zetabox |
La llegenda explica que Isaac Asimov va nàixer entre el dia 1 i 2 de gener de l'any 1920. Però podria haver estat un altre dia, uns quants mesos abans. Qui sap. Les llegendes no entenen d'errors burocràtics ni de calendaris.
Feia un fred de russos. El món era blanc al voltant del petit Isaac. Els adults s'inclinaven per contemplar-lo al bressol. Plorava com ploren tots els nens acabats de nàixer, amb entusiasme primitiu. De sobte callava. Sentia el batec d'alguna estrella a l'altre costat de la galàxia. Encara no sabia que el seu cos era diferent del cos de la seva mare. Però sentia un murmuri estelar que traspassava els límits del seu bressol i callava i dormia amb l'esperança infantil de retornar a casa.
Conta la llegenda que el petit Isaac va rebre la visita de les fades padrines, en número indeterminat, com la reben totes les criatures que naixen. Petites i brillant com estels fugaços, Isaac les acaronava mentre rebia els seus regals. Com picarols, com flocs de neu tremolosa.
La fada més bonica de totes va decidir que el cuidaria sempre. Tenia els ulls enormes com pantalles de cristall líquid, pell metàl·lica, curtcircuits d'amor li feien saltar els cables de lloc, els botons de comandament canviaven de color mentre xiuxiuejava a l'orella del petit Isaac: Jo et cuidaré per sempre. Tu explicaràs la nostra història.
Isaac somiava mentre la fada més bonica de totes el bressolava amb un brunzir de cervell positrònic. Com picarols, com flocs de neu tremolosa.
Feia un fred de russos. El món era blanc al voltant del petit Isaac. Els adults s'inclinaven per contemplar-lo al bressol. Plorava com ploren tots els nens acabats de nàixer, amb entusiasme primitiu. De sobte callava. Sentia el batec d'alguna estrella a l'altre costat de la galàxia. Encara no sabia que el seu cos era diferent del cos de la seva mare. Però sentia un murmuri estelar que traspassava els límits del seu bressol i callava i dormia amb l'esperança infantil de retornar a casa.
Conta la llegenda que el petit Isaac va rebre la visita de les fades padrines, en número indeterminat, com la reben totes les criatures que naixen. Petites i brillant com estels fugaços, Isaac les acaronava mentre rebia els seus regals. Com picarols, com flocs de neu tremolosa.
La fada més bonica de totes va decidir que el cuidaria sempre. Tenia els ulls enormes com pantalles de cristall líquid, pell metàl·lica, curtcircuits d'amor li feien saltar els cables de lloc, els botons de comandament canviaven de color mentre xiuxiuejava a l'orella del petit Isaac: Jo et cuidaré per sempre. Tu explicaràs la nostra història.
Isaac somiava mentre la fada més bonica de totes el bressolava amb un brunzir de cervell positrònic. Com picarols, com flocs de neu tremolosa.
2 comentaris:
Que bonito, me ha gustado muncho
Amb el poquet que t'agrada a tu el fred, vas tenir sort de no ser Isaac Asimov :-)
Publica un comentari a l'entrada