diumenge, 6 de gener de 2013

NEIL GAIMAN SEMPRE PARLA DE MI

VERSIÓN EN CASTELLANO
Neil Gaiman (n.1960)

Perquè hi ha un Londres subterrani on els herois no semblen herois però travessen portes, ponts, laberints, on tots els mercats semblen mercats flotants, tots els àngels són supervivents de continents enfonsats, totes les ombres amaguen perills i esperances... 

Perquè sempre arriba el dia en què estàs preparat per creuar el Mur, intercanviar tresors en un mercat de fades i bruixes, anar a buscar una estrella caiguda del cel, esquivar fantasmes, olorar flors de cristall... 

Perquè hi ha nens i mares i pares amb botons en lloc dels ulls que fan més por que qualsevol altra cosa a l'altre costat d'una porta que mai hem d'obrir. Perquè el terror infantil és el que fa més por de tots. 

Perquè divinitats de tots els temps i els espais lluiten a mort entre elles i algunes ballen i canten i visiten karaokes amb la intenció de crear nous mons, d'inventar noves històries, de sobreviure. 

Perquè si tens sort i sobrevius als assassins dels teus pares podràs ser criat pels fantasmes del cementeri. 

Perquè els presagis sempre seran bons i els objectes fràgils, perquè hi ha herois que són capaços de perdre's a casa seva i tenir sempre el cor dividit entre els dos mons que el reclamen. 

Perquè ens deixem caure en braços del Somni. Perquè apenes 2000 pàgines després formem part de la família dels Eterns i hem baixat a l'infern més vegades del que podrem recordar mai.  

...Neil Gaiman sempre parla de mi... 

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Doncs la veritat, té molta fama però a mi Neil Gaiman no em fa per mi.

American gods => Malament
El cementiri sense làpides i altres històries negres => Pitjor encara
Buenos presagios => Excel·lent (segurament gràcies a Terry Pratchett)

el paseante ha dit...

No n'havia sentit a parlar mai. Li seguiré la pista.