 |
| Hans Christian Andersen (1805-1875) |
Benvolgut Hans Christian,
un dia després del teu aniversari, és primavera i plou. Et recorde. Recorde la teua tristesa, els teus contes tristos i bells. Criatures mortes, perdudes, abandonades. Com en els millors contes de fades. Plou i és un bon dia per triar entre l'eternitat humida de les sirenes o l'amor impossible dels mariners. S'haurà fet gran la teua sireneta? haurà après per fi a prendre les decisions correctes? Plou i un soldadet de plom abandonat s'enfila per la planta de mongetes màgiques per ensenyar-li el paisatge a una ballarina tímida. Es veuen ànecs i cignes, es veu un emperador ridícul que es passeja despullat pel carrer, es veuen princeses delicades que no poden dormir per culpa d'un pésol, se't veu a tu, Hans, passejant pels carrers de Roma, viatger i somiador, fugint de la pobresa, volant com un cigne salvatge.
És primavera i plou i la Reina de les Neus descansa en el seu palau de gel i soledat. Gràcies per aquest conte, Hans, que et redimeix de tot. Lluitem contra el fred, com sempre. Ballem sense parar, amb les nostres sabates roges, Hans, perquè ja hem descobert la manera de fer-les parar. Volem com sempre, Hans,de la mà d'aquella nena morta de pobre que venia mistos en el carrer i que en els meus somnis es transforma en princesa valenta i ens salva a tots del fred.
Ja ho sé que els contes de fades de veritat no són feliços però avui és el dia després del teu aniversari i sé exactament on podríem anar a celebrar-lo, si vols, mentre et recorde passejant per Londres al costat del senyor Dickens, viatger, escriptor, aspirant a ballarí, somiador.
Com no hauria de recordar-te, Hans Christian, si és primavera i plou?
4 comentaris:
Jo enyoro una escriptora de contes bonics que tenia un zeppe lligat amb un cordill a la barana del jardí de casa seva, per si li venia de gust anar a berenar a la Toscana.
Oh, quin homenatge més bonic!!! Supose que tots devem una part important de la nostra infantesa a Hans...
Gràcies per fer-nos recordar-lo!!!
Jo també admiro profundament el trist i bellíssim conte de la reina de les neus i sovint hi penso quan veig o sento un cor glaçat.
Per altra banda, recordo una pel.lícula de l'humorista Danny Kaye sobre la vida d'Andersen que vaig veure fa molts anys i tot i que era una mica naïf (no sé si la podria tornar a veure ara) em va emocionar.
Si Hans Christian esta en el cielo de los soñadores, esto tiene que gustarle ya que quedan pocos/as, abrazos.
Publica un comentari a l'entrada