dimecres, 4 de gener del 2012

QUALSEVOL DIA ARRIBARÀ UN ANY NOU

VERSIÓN EN CASTELLANO

VERSIONE IN ITALIANO

ENGLISH VERSION

 Qualsevol dia arribarà un any nou i ens trobarà contemplant el foc des de l'entrada de la cova on comença tot.

On comencem a transformar-nos en la llegenda que algú escriu en fulls de paper invisible.

On comencem a convertir-nos en el somni del nòmada que acarona el vent amb les seues pestanyes. 

On comencem a convertir-nos en l'esperança de qui no té por i sap que ha de sortir de la cova perquè comence tot.

Qualsevol dia arribarà un any nou i ens trobarà inventant paraules noves, canviant el nom de les coses que ja existeixen, aprenent idiomes antics que només parlen les fades bones dels contes infantils.

Qualsevol dia arribarà un any nou i no ens n'adonarem. 
Perquè canviarem el rellotge per la brúixola.
Perquè no ens importarà saber quina hora és sinó cap on hem de caminar.

No enyorarem res perquè tot serà nostre.

5 comentaris:

Ainalma ha dit...

Algun dia arribarà un any nou i portarà de veritat una vida nova que gaudir-ne, amb noves experiències i nous aprenentatges.

Violeta ha dit...

Quina bona càrrega d'optimisme...! Tant de bo sigui així.

el paseante ha dit...

Algun dia tirarem enrere i tornarem a ser feliços. Bon any nou, Júlia.

ShiroDani ha dit...

Entre els sons, també hi ha malsons. El viure, és una d'elles, sense haver de dormir. Potser passe el que tu anhelas... potser. Però templat mon IPhone que no serà així. Segur estem sobrepassant la mesura d'estupidesa que el propi ser humà ignora. Amb certesa, assegure que esta estupidesa mateixa és la que no ens deixa veure la biga en el nostre cervell, i si veiem el que no existix. Som una espècie en extinció, una més de tantes. Sense mes plors, sense més dramatisme. Estem concloent la nostra era. Només l'egoisme no ens deixa veure esta veritat. Ni som els amos de la terra, ni l'espècie més intel·ligent, ni mai serem els seus salvadors. Açò durara, no fins quan el ser humà decidisca, sinó fins que la terra apegue una sacsada i les puces que som caiguem a terra. Som el seu gra en el cul, això és el que somos... res més. Un abraç Julia.

Lasafor ha dit...

Sería estupendo que fuera cierto y ese día estuviera próximo y yo pudiera contemplarlo sentada plácidamente en la entrada de mi cueva. Un beso