23 Fitzroy Road, Londres. Sóc veïna de fades i suicides en aquest Londres estrany que m'atrapa. Continue fent equilibrismes en la doble vida que vincula Londres i Barcelona
Passe el mes de novembre pensant en Sylvia i William, buscant les paraules apropiades per explicar la història d'aquesta casa on ell somiava amb fades i ella es va suicidar. Em fallen els patrocinadors per aquest tipus d'aventures i decidisc tornar breument a Itàlia, per veure si la distància il·lumina el camí que hauré de seguir en aquest hivern que comença. Estrany hivern que no sabem on ens portarà.
De moment Verona m'espera. Bella com sempre.
El nord sempre és fred. Qualsevol dia començarà l'estiu en qualsevol lloc.
De moment, busqueu-me a Verona.
4 comentaris:
Sempre tries destins bonics. Potser perquè tu també ho ets. Que tinguis un bon viatge, amb fades i sense suicides.
gràcies, Paseante! espere tenir un bon viatge a pesar del fred!!!! :)
Saluda Romeu i Julieta de part meua! :-)
Un beset, i bon viatge!!!
No he estat mai a Verona!!! Sembla un destí tan romàntic...
Publica un comentari a l'entrada