diumenge, 2 d’octubre del 2011

LA PRIMAVERA ÉS UN ESTAT MENTAL

VERSIÓN EN CASTELLANO

La primavera és un estat mental. L'estiu més encara.
A la porta de casa meua s'acumulen muntanyes de fulles seques, daurades i tristes. ja fa dies que he de dormir amb manta.

I encara no ha arribat la pitjor part.
Encara no plou.
Encara no calen abrics.
Encara no tremolem per les cantonades.

Vaig buscant estratègies per avançar-me als primers senyals de congelació anímica.

Cuine grans quantitats de galetes i magdalenes.
Prepare te ben calent. El te ben calent sempre ajuda a sobreviure a la tardor.
M'envolte de llibres on apareixen piràmides, fosques ciutats victorianes, versos sense rima, cartes sense resposta, viatges sense mapa. No tot en el mateix llibre, clar.
Imagine animals enormes, impossibles i marítims ballant en cercle a la llum de llunes enormes.
Em refugie en llibreries noves i antigues. Preferiblement llibreries amb cafeteria. Cafè, pastissos i llibres. I que vinga l'hivern que ja no m'importa. En algun lloc deu ser primavera. També serveixen llibreries sense cafeteria si parlen italià com la llibreria Le Nuvole a la inauguració de la qual vam assistir fa uns dies. Suggerent, blava, un trosset d'Itàlia a Barcelona mentre acabem de preparar el pròxim viatge a Verona. Farà fred, ja ho sé. Molt de fred. Però enguany no m'importa.

Sembla que no. Però ja és octubre.
Aviat farà fred.
Però la primavera és un estat mental.

7 comentaris:

Ainalma ha dit...

Però a la tardor hi ha menys llum, i això d'alguna manera acaba afectant l'estat anímic...

Joan ha dit...

Sorprenentment optimista...! :)

Júlia Zabala ha dit...

sense dubte farà fred, sense dubte hi haurà poca llum, sense dubte ens baixaran els ànims... però estic farta que al meu voltant tot siguin notícies negatives. Sembla que tot va malament en el món i damunt arriba l'hivern així que hem de començar a ser una mica optimistes. Qüestió de supervivència...

Esther ha dit...

Mmmm... a mi em costa una mica tenir la primavera... ni que sigui en estat mental... Estic molt, però que molt acostipada... al què s'han unit les migranyes per la tensió al centre nou... Se m'està fent una immensitat l'adaptació i la tardor no m'ajuda, no m'ajuda gens que ja sigui de nit tan aviat, que faci fred, que tot sigui tan trist... Per què no és primavera tot l'any??? On hem de signar????

Júlia Zabala ha dit...

Per mi tampoc no és fàcil, Esther! hi ha més coses en contra que a favor! però és una decisió personal i enguany no podran amb mi. Jo preferiria que fos estiu tot l'any, molt millor que primavera! :)

el paseante ha dit...

Ja dorms amb manta? Però si fa bon temps. Jo encara no em tapo ni amb llençol.

Júlia Zabala ha dit...

Fa quinze dies que estic dormint amb manta i cobrellit, Paseante. Un drama...