dimecres, 18 de maig de 2011

NO QUEDARÀ RES

VERSIÓN EN CASTELLANO

Et recorde com una criatura quàntica. Presència entròpica, matèria morta, la poesia estranya del teu caos reordenant alfabets.

Com un univers que esclata de lluny i ens inunda amb planetes mal col·locats.

Demà no quedarà de tu ni la majúscula del teu nom.
Ni la metàfora de la teua absència.

8 comentaris:

Lasafor ha dit...

Pues me has dejado un poco sorprendida con tu entrada, a lo mejor es que no lo he entendido. Un beso

Jesús M. Tibau ha dit...

sentir presència o absència només depèn d'un mateix

Cris ha dit...

Hola Júlia:
Un poema bonic encara que molt trist.
Un beset
Cris

Ainalma ha dit...

Hui és un d'eixos dies que no sé ben bé què dir...

el paseante ha dit...

Potser hi ha gent que ens recorda a nosaltres amb aquestes mateixes paraules. Les relacions humanes passen massa sovint del blanc al negre.

ShiroDani ha dit...

Yo a estas edades ya no entiendo tanta metáfora, pero hare caso de lo que dice cristina que es mas entendida y diré, que me parece triste. Jajajaja.
Bueno, ahora en serio. Espero que todo salga muy bonito y cuida de mama, cuando todo termine, la devuelves en perfecto estado. Jajajaja.
Un abrazo Julia.

Ricard J ha dit...

Potent! m'ha agradat!

TORO SALVAJE ha dit...

Jo diría que si queda.

O no?

Petons.