LONDON CALLING

VERSIÓN EN CASTELLANO

Arribar de nit, caminar de puntetes per no despertar ningú, serà veritat que es veuen les estrelles? és difícil veure les estrelles en aquesta ciutat però sí, aquesta nit és veritat que es veuen les estrelles i que les he travessat en un avió de paper per arribar a l'hora exacta i puntual, tan britànic tot, travessar Hyde Park esquivant esquirols i gent que corre, serà veritat que fa sol? és dificil trobar una mica de sol en aquesta ciutat  però sí, fa sol, a pesar de tot, un sol d'aquells que no es creu ningú, com tantes coses increibles però certes, tantes coses que t'explicaria, Notting Hill ple de gent com sempre, com cada dissabte, les cases de colors, els antiquaris, la fruita brillant en el mercat, la llibreria blava on Hugh Grant i Julia Roberts s'enamoraven en una de les meues pel·licules favorites (La felicitat no és completa sense una cabra tocant el violí), caminar fins a Camdem i fer gamberrades postmodernes com comprar-li un quadre a un pintor rus només perquè té els ulls bonics i perquè guarda els quadres dins d'una nevera, com podem ignorar un home que guarda els quadres a la nevera? menjar hindú, música de The Smiths, fa fred i fa sol i sé que t'encantaria estar aquí i fer gamberrades i buscar desesperadament un cafè decent en aquesta ciutat d'infusions per berenar, i trobar-lo a la cafeteria de la Tate Britain, per fi un caputxino decent, jo he vingut a Londres només per veure aquest quadre, saps, The Lady of Shalott, dinar formatge brie amb melmelada de cranberries abans d'entrar al British Museum, saludar a Shiva i Parvati, matrimoni còsmic, amants eterns, Shiva creant el món mentre balla, Parvati mare de Ganesha filla de les muntanyes, Buda, Isis i Osiris, l'espill màgic de John Dee,  berenar a Covent Garden, concert nocturn, Luca cantant la seua versió de The Scientist de Coldplay, la pell de gallina, sushi vegetarià, el metro ple de gent, entrar als pubs més canalles de la ciutat, i als més bonics, anar al teatre, recordar la nit que Elvis Presley, Johnny Cash i Jerry Lee Lewis van tocar junts aquella nit de desembre del 56, It's only rock'n'roll but I like it, fer fotos en lloc prohibits sense que ens agafen, Brick Lane underground, Chinatown i més teatre, The Phantom of the Opera (Think of me, think of me fondly, when we've said goodbye...) no m'agrada massa la Tate Modern però sort que hi ha un quadre de Modigliani, anem a la National Gallery, Els Girasols de Van Gogh, passejar per Bloomsbury seguint el rastre de Virginia Woolf, i encara fa sol, i a la British Library també fan un cafè molt bo i hi ha les ulleres de Jane Austen, la lletra de Yesterday escrita a mà per Paul McCartney, el manuscrit d'Alicia en el País de les Meravelles, el Sutra del Diamant, Chaucer, Leonardo,  i unes magdalenes enormes quan acabem d'admirar llibres i manuscrits, segur que hem de tornar a casa? encara fa sol, encara no ha plogut, hi ha Starbucks per tot arreu, i mercats on podem trobar qualsevol cosa a qualsevol preu, i encara no he trobat el que venia a buscar, i està tot ple de narcisos grocs i de música i de cupcakes, l'hivern aquí és llarg llarguíssim, i Charing Cross està plena de llibreries, ningú mira a ningú, ningú s'estranya de res, vols ser lliure? anem caminant, els carrers són tan bonics a aquestes hores, vols ser lliure? escolta una cançó de Smiths i explica'm què has fet mentres jo no estava.

To die by your side
Is such a heavenly way to die...