Corto Maltès |
Y de Gibraltar a Maracaibo
yo te llevo, prima, cuando pueda ser;
de Venecia a los muelles de El Cairo
yo quiero ser tu Corto Maltés.
La novia del corto se pasaba
el día pensando en un hombre
que nunca supo, vida, si le convenía.
Javier Ruibal. La novia del Corto.
Per als amants dels viatges, les aventures i els còmics, Corto Maltès és el nostre mite, el nostre sant patró. De mare gitana i pare anglès descobreix que no té línia de la fortuna a la mà i decideix dibuixar-la ell mateix amb una fulla d'afaitar. I així, amb l'ànima dels nòmades aventurers, recorre el món des què és a penes un adolescent durant les primeres i turbulentes dècades del segle XX: Egipte, Xina, Sudàfrica, Argentina, Itàlia, EEUU, Brasil, Irlanda, Somàlia, Etiòpia, Iemen, Rússia, Afganistan, Grècia, Suissa...
Cínic heroi romàntic i apassionat, pirata idealista, el mestre dels comiats i dels amors platònics. Precisament perquè no t'assembles a cap de les dones que he conegut, hauria volgut trobar-te sempre en qualsevol lloc, li diu a Pandora sabent que ella no el seguirà.
Però si hi ha una ciutat on descansa l'esperit immortal de Corto Maltès és sense dubte Venècia. La ciutat on sempre torna. Venècia serà el meu fi diu Corto amb la catedral de Sant Marc darrere seu.
I és a Venècia on sortosament s'acaba d'inaugurar el museu dedicat al nostre heroi, La casa di Corto Maltese
Per als que no entenem la vida sense viatges i aventures, sense la sensació de vertigen cada vegada que comencem a caminar cap a allò desconegut, pels que no acceptem els comiats perquè el viatge sempre ens acaba portant a les mateixes ciutats i als mateixos braços, pels que preferim dibuixar la nostra pròpia línia de la fortuna encara que sagne, Corto Maltès és el nostre heroi trist i solitari. El nostre somiador darrere dels seus somnis.
Perquè només un somiador és capaç de convertir els somnis en realitat.
Venècia m'espera com sempre però abans passaré uns dies a Londres aprofitant la setmana de vacances de Carnaval. Com m'agrada aquesta ciutat i cadascú dels seus racons. Llàstima de clima...
Encara vols vindre amb mi? Avisa'm quan estigues a punt.
T'estaré esperant, com sempre.
Si me dices adios en febrero piénsalo dos veces...
9 comentaris:
No conec el Corto Maltès, però hi ha coses interessants en el que escrius.
Bon viatge!
I segur que algun dia vindrà amb tu, i serà l'elegit, el millor... sense dubte!!!! No et cansis d'esperar!
Vaig trobar màgica Venècia... té un no sé què que la fa especial... Nosaltres anirem a Londres per primera vegada aquest juliol... t'acabo d'enviar mail per rebre recomanacions!!!!
Mil petonets!!
Te has fijado en las fotos de mi entrada sobre la presentación de María Angeles Chavarria. Míralas con atención. Jajaja.
¿Qué tal va todo? Cuanto tiempo de entrada hasta entrada... Con la poca memoria que me va quedando, cuando regreso a tu blog, tengo que leer quien eres, pues se me olvida.
Se que es egoísta, pero me gustaría leer mas cosas por aquí, pero veo que es genético, familiar y va a temporadas. Jajajaja.
Un abrazo y buen viaje. yo si pudiese iría con usted, con Corto Maltese, sin pensarlo.
Corto és un mite del còmic, Ainalma, un gran viatger. B7s!
Venècia sempre és una meravella a pesar de la decadència o precisament per ella. A la nit t'envio un correu i t'explique tot el que has de fer a Londres aquest estiu! te va a encantar!
Ja he vist les fotos que dius, Dani, jeje... mi mami...! Cuanto tiempo de entrada hasta entrada dices???? Pero bueno, si escribo religiosamente cada semana. Cada domingo (o sábado a veces) hay artículo, como en los dominicales de los periódicos, jeje! Usted sabe la vida que llevo entre semana? Nada, nada, uno a la semana y gracias! además, para que más? así le damos tiempo a todo el mundo para que se pase a leer... ;)
Como tiene usted razón, desde aquí se lo reconozco. Es cierto. Después de consultar he descubierto no sin asombro, que escribe usted uno a la semana.
Por este motivo deduzco, que mas que no escriba usted es, que soy yo impaciente y, las semanas se me hacen meses. Pero, ya sabe usted que no me tiene que hacer mucho caso.
Un abrazo.
Sí que és romàntic el Corto Maltés. Creus que a les noves generacions els agrada?
Que tinguis un bon viatge (com t'agrada anar a buscar el fred).
a mi las semanas se me pasan tan rápido, Dani! tan rápido! en media hora salgo hacia el aeropuerto. Intentaré escribir algo desde Londres pero si no puedo piensa que hasta el día 12 no vuelvo... ;)
La veritat és que no tinc ni idea de si agradarà Corto Maltes a les noves generacions, Paseante! ja m'agradaria!
Ja saps que no m'agrada gens el fred, jeje, però a Londres li perdone tot ;)
Ja saps que hi ha una fantàstica guia de viatge de La Venècia del Corto Maltès, amb il.lustracions de l'Hugo Pratt???
Un petó, m'encanten la teva csa i el teu jardí...
conec aquesta guía, sí! m'encanta! gràcies per la visita! :)
Publica un comentari a l'entrada