Després d'uns petits problemes de salut física la meua metgessa m'ha dit que, a més de prendre religiosament la medicina, m'he d'envoltar de coses boniques i he de fer coses que m'entusiasmen molt. Però que sobretot m'he d'envoltar de coses boniques. Músiques, fotos, llibres, paisatges, persones amables... La meua metgessa en sap molt.
.............................
El company Ernest ha publicat al seu blog un poema de l'Àngels Gregori que m'agrada molt.
Un viatge comença quan comences
a pensar amb qui voldries fer-lo.
Amb qui t'agradaria despertar-te,
en la cabina d'un tren o al seu muscle a l'avió.
a pensar amb qui voldries fer-lo.
Amb qui t'agradaria despertar-te,
en la cabina d'un tren o al seu muscle a l'avió.
............................
La meua meravellosa profe de dansa ja ens està preparant per a la pròxima actuació. Entre altres coses molt boniques estem preparant una coreografia amb un poema meu de El cercle de les ànimes a ritme de seguidilla flamenca. M'encanta la idea i m'encanten les coses imprevisibles i difícils que ens fa fer! Aquesta setmana, per cert, tinc els genolls destrossats.
............................
És una sensació estranya omplir l'agenda de les pròximes setmanes amb activitats.
Perquè en qualsevol moment potser caldrà trencar l'agenda.
............................
Mi mancherai, lo sai.
............................
Les coses més boniques acostumen a ser les menys evidents. Prepare la meua llista per si se m'oblida alguna cosa pel viatge. Com inventar-se paraules, codis que només es poden desxifrar lluny d'aquí, en paisatges impossibles, sota cels impossibles. Coses impossibles. Ja saps.
6 comentaris:
Espero que el viatge et porti coses més boniques i meravelloses encara de les que ja t'envolten... i que no sigui tan i tan lluny que no poguem trobar-te i ajudar-te a descobrir-les... L'Obi t'envia un mimi preciós per a tenir una cosa més realmente bonica en el dia d'avui!!!
els viatges sempre són estimulants, Esther! i l'Obi és una cosa bonica bonica de veritat!! B7s!
Has d'emprendre el teu viatge a Ítaca, potser?
Un beset, i bon viatge!
i quan no, Ainalma? sempre estem volent tornar a Itaca! què te vaig a contar... b7s!
El poema diu: "Un viatge comença quan comences a pensar amb qui voldries fer-lo". Jo ho tindria molt clar: amb la metgessa i la professora de ball.
Como me gustaría estar en Vilanova y poder verte bailar, nada menos que el Cercle de les ánimes y por seguidilla, es un buen reto, un beso
Publica un comentari a l'entrada