Els meus alumnes de l'institut m'han regalat, molt encertadament, l'últim llibre de Kenizé Mourad, A la ciutat d'or i argent, una bella història d'amor i rebel·lió en la Índia del segle XIX.
La reina Hazrat Mahal lluita per alliberar el seu poble de l'ocupació anglesa al costat del seu amant clandestí en un entorn de guerra que els obliga a abandonar la luxosa vida que portaven fins aquell moment.
Ja no té ganes d'escriure poemes, tant com abans li agradava. Ella escrivia per alegrar els altres aportant-los bellesa i somnis, per transmetre idees, sentiments, parcel·les de vida, petites pedres en el camí de serenitat que cercava i que volia compartir. Hazrat Mahal no escriu per exhibir el seu dolor, li repugna el narcisisme malaltís de qui considera els seus miasmes tan dignes d'interès que vol que en tregui profit el món sencer. Què hi ha de més banal que la desgràcia? Tothom l'experimenta diàriament, Tothom se sent desgraciat. La felicitat, en canvi, és un art i des de temps immemorial els llibres i les escoles de filosofia han intentant traçar-ne els diferents camins. I ella s'inscriu en aquesta tradició.
I des de temps immemorial busquem la manera de convertir-nos en artistes de la felicitat mentre tractem d'alliberar-nos de la banalitat de sentir-nos desgraciats.
El fet extraordinari és observar l'espai que hi ha entre la felicitat i la desgràcia i quedar-se una estona, descansant en la bellesa de les coses estranyes, inexplicables, efímeres.
Deia Benedetti a Primavera con una esquina rota que mai hagués pensat que en la felicitat hi hagués tanta tristesa. I també que calia defender la alegría como una trinchera...
El punt de trobada entre l'exhibició del dolor a què es nega la reina Hazrat i l'exclusiva recreació d'una felicitat artificiosa es troba en els marges de la bellesa imperfecta de la desgralicitat.
O com sentir-se feliç i desgraciat al mateix temps i ser capaç d'explicar-ho d'alguna manera més o menys coherent.
19 comentaris:
Un libro es siempre el mejor regalo que pueden hacerte.
Ya me lo pasaras, un beso
Es de la autora de De parte de la princesa muerta. Te gustará! Besos!
A mi em va encantar el primer... Desgracilitat, osti, que original!
Muacks!
La veritat és que aquest no és la segona part del primer, Zel. Però sí, De part de la princesa morta és molt bonic!! He estat calculant que jo devia tenir 13 o 14 anys quan me'l vaig llegir!!! jorrrrr!!!!!
Desgracilitat... jeje, m'agrada inventar-me paraules ;)
Segur que m'agradaria...De parte de la princesa muerta em va embadalir :)
Ostres, doncs no en conec cap, però me'ls apunte, que tenen bona pinta!!!
Besets!
Grácil: Que es fino o delicado.
Gracilidad: Cualidad de grácil.
Desgracilidad: "Sin cualidad" de gracilidad.
Desgracilitat: Sin cualidad de gracilidad pero en Catalan.
Jajajajaja
Así que no es del todo inventada... no es la mezcla de desgracia y felicidad.
Alguien me dijo un día: Las casualidades no existen.
El regalo de tus alumnos... La selección que tu has elegido (En cursiva)...
Me suena un poco a autobiografía de alguna mujer un poco desencantada...
Alguien que se encuentra entre el dolor y la alegría, entre la lucha y la paz, entre el amor y las reglas.
Un abrazo, Shiva.
Joana, Ainalma! us el recomane, sense dubte!
Daniiii! no és "desgracilitat" sinó "desgraLIcitat" és a dir, combinació de desgràcia i felicitat! ;) La invenció és meua, jolin! :P
Efectivamente, la casualidad no existe... entre el dolor y la alegría, entre la lucha y la paz, entre el amor y las reglas. Shakti, más que Shiva, no crees? ;) Un abrazo!
Em sembla que et coneixen prou bé.
Petons.
Como has podido comprobar, la edad no perdona. O, ¿quizá sea las ganas de fastidiaste la palabra inventada? Jajajaja sea lo que sea... te aseguro que fue sin mala intención.
Esperare a la próxima para hacerlo. Jajajaja
Si, Shakti más que Shiva, pero tu me pareces mas Shiva, no se porque. Pero no te hagas ilusiones... no a la diosa. Sino, a una mujer llamada así, por su afinidad con la cultura
indú. Jajajaja. Hoy estoy socarrón, yo.
Un abrazo y perdona por el intento fallido de desmantelaste la palabra... a la próxima, mas.
Hola Júlia:
"Sentir-se feliç i desgraciat al mateix temps i ser capaç d´explicar-lo" així em sent jo ara... busque les paraules per poder fer-lo i és un art tan antic com difícil.
Un beset
Cris
almenys els gustos literaris sí, Torosalvaje!
jeje, sin problemas, ShiroDani, puede usted intentar desmantelarme todas la teorías que quiera como hasta ahora! :P
Has tornat, Cris! buscar les paraules a vegades no és fàcil. Sempre ens les podem inventar... ;)
La felicitat i la desgràcia es necessiten per tal d'existir. Es contraposen, i una paraula explica l'altra. Com el blanc necessita el negre. La bellesa necessita la lletjor...
I què xulo que els alumnes et regalin llibres.
doncs sí, Paseante, els meus alumnes són lo més xulo del món! :)
I és que hem d'aprendre a conviure amb la desgràcia aprofitant la felicitat que segur també ens envolta... precisament avui ho deia jo a la bombolleta...
No em crida gaire l'atenció
Shiva, mire usted su correo.
Un besazo
mmmm... me has mandado un mail a mi correo, ShiroDani?? no tengo nada...
Per a gustos, colors, Deric!
ara vaig a fer-te una visiteta, Esther! ;)
Publica un comentari a l'entrada