He somiat que recitàvem poemes circulars en una llengua desconeguda i antiga, enmig d'un cercle de flors i pedres, com invocant ves a saber què. Com volent veure el futur o com volent capturar el passat. Tu recordes els somnis que jo somnie?
Em desperte pensant en ciutats de planta circular, Ctesifont, Bagdad, la biblioteca de Nínive... Podria ensenyar-te les meravelles de Mesopotàmia passejant per aquesta Europa civilitzada plena de museus on hem anat a parar. Anem?
Serà que Borges i el seu temps circular continuem provocant-me el vertigen necessari com per continuar buscant.
Serà l'exaltació de l'amistat en les nits de dissabte, menjant la millor pizza de Vilanova, parlant de Buenos Aires, de física quàntica, de les coses que no faríem mai, de les coses que podríem arribar a fer en determinades circumstàncies.
Serà que ens perdem en un paisatge de cercles concèntrics, que ens perdem en les fronteres impossibles de l'infinit mentre un cercle de transmutació perfecte espera instruccions.
Serà que em provoquen el mateix vertigen les ruines circulars de Borges, el principi d'incertesa d'Heisenberg, la visió de la lluna plena enmig del buit, els teus ulls, el principi d'intercanvi equivalent, els poemes d'Al-Bayati (Ets el foc dels boscos / l'aigua del riu i el secret del foc / Una part de tu és indescriptible /i l'altra: sacerdotesa en el temple d'Ishtar), els poemes que llegim en una llengua desconeguda i antiga en els meus somnis circulars i babilònics.
14 comentaris:
I jo que dissabte a la nit només vaig veure un parell de partits de futbol, i ni tan sols vaig somniar. Catxis.
també vam parlar de futbol, Paseante, també! Lo meu amb els somnis no té nom, xiquet... B7s!
La perfecció és circular i quan toto és perfecte, estem al mig d´un círcul preciós.
Un beset. Cris
Vés amb compte, que quan somniem no descansem gaire...
La perfecció del cercle, Cris...
així vaig jo, Ainalma, esgotada! ;)
Per sobre de tot els seus ulls, oi?
Petons.
Per sobre de tot, Torosalvaje, sí.
Petons.
Hola, Júlia. En sentir parlar de Heisenberg he pensat en un llibre que vaig llegir fa uns mesos, del qual crec que ell n'era un 'protagonista' secundari. Es diu 'Si la ment pogués volar', de Lucy Eyre. No sé si volava en cercles concèntrics, però volava. M'ha agradat el blog. Tornaré.
gràcies, Jordicine, m'apunte el llibre! ;)
tenen un no sé què d'especial les ruïnes circulars
Hola Julia. Entro por primera vez en este circular blog, en medio de tantas ruinas antiguas, de tantos sueños ancestrales.
Solo comentar una cosa, lo perfecto no es el circulo. Es mi opinión. La perfección siempre es el vacío. El circulo lo es por el vacío que crea dentro, infinito y sobre todo eso... vacío carente de todo y vía hacia el todo. El vacío se crea, en el centro de cada masa energética que gira en movimiento circular.
Siento no poder escribir en Valenciano ni en Catalan.
Es mas, siento no poder escribir bien ni en Castellano.
Pero haré lo que pueda de ahora en adelante.
Felicidades por lo que compartimos y tenemos en común.
hola, Dani! muchas gracias por la visita y por los comentarios! al final ya no tengo muy claro donde está la perfección pero me gusta la figura del circulo y todo lo que es circular. A ver si le dices a mi madre que escriba algo! igual a ti te hace más caso! ;)
Me paso un ratito por aquí para decirte simplemente dos cosas: Que cuando me visites en lo sucesivo no me importa que escribas en catalán, o en la forma que mas cómoda te sientas, pues estarás en tu casa.
Después que ni te imaginas lo pesado que debo de resultar cada vez que veo a tu madre, siempre le recuerdo que escriba y lo ponga en su blog... pero, ni caso. Tendremos que pasar a mayores...
Un abrazo de este ahora, tu seguidor.
gracias, Dani, no tengo ningún problema en escribir en ningún idioma, evidentemente. Pues si entre tú y yo no conseguimos que mi señora madre escriba algo ya no sé que más tendremos que hacer!!! ains!
Publica un comentari a l'entrada