-1-
Adéu, estiu, gran estiu. Aquells dies sense horaris ni més obligacions que mantenir la casa ordenada i la nevera plena. Concerts, pel·lícules, llibres, converses interessants, viatges, amics, projectes, sopars, platja, naixements, separacions, retrobades... llum, tanta llum omplint tants dies. Tants moments irrepetibles. Estranyament irrepetibles.
-2-
Comença el curs. I com sempre ens deixarem la pell per intentar fer la feina de la millor manera possible a pesar de tot. No entrarem en detalls. Tot el món deu saber a aquestes altures com s'ha cobert de glòria el departament d'educació, bé com a pares, bé com a profes.
Ja tenim els alumnes dins de les aules (aules amb 35, amb 47...)Enguany em toca dividir-me entre l'aula d'acollida i l'aula ordinària. No m'han donat opció. No envien profes. Ens hem de repartir. A més sempre hi ha algun alumne de batxillerat que em demana que siga la seua tutora de treball de recerca. Enguany només en tinc un.
La meua prioritat sempre són els que arriben nous i petits. Avui he rebut un nen de Romania. Entrevista amb els pares en italià i procurar que el primer dia de la criatura siga el més fàcil possible tenint en compte que només parla romanés. Què serà dels meus alumnes el curs que ve? Perquè el conseller elimina les aules d'acollida però ens continuen arribant alumnes de fora. Com podem atendre la diversitat si tenim classes amb 35 alumnes? Vull saber què va a passar amb els meus alumnes quan jo no estiga. Ningú és imprescindible. Que posen una altra persona. Però que la posen.
-3-
Enguany hauré de menjar macarrons i coses així si vull arribar en condicions al final del dia. He triplicat les hores d'entrenament perquè la meua meravellosa profe de dansa m'ha convençut per fer dues classes de contemporània a la setmana. A part de totes les hores de dansa que ja feia. Estic una mica trista perquè encara no he trobat parella apropiada per la classe de tango. Per favor, que algú vinga a classe amb mi! que sosos són tots els homes del meu voltant!
-4-
M'han regalat un llibre preciós. Les cartes d'amor que li escrivia Pablo Neruda a Matilde Urrutia. Quiero no solo amarte, alma mía, sino ayudarte a vivir. Una edició molt bonica que em té transtornada perquè Neruda és una de les meues debilitats i gràcies a Matilde va escriure tantes coses. Com Los versos del capitán. Sempre tinc Los versos del capitán a la vista, passe el que passe.
4 comentaris:
En educació anem de mal en pitjor.
Bé, com en tot.
Petons.
malament, Toro, en educació anem molt malament,ja t'ho dic jo...
B7s.
D'educació, millor ni parlar-ne. Em sembla que estem igual a tots els llocs.
Espere que hages tingut una bona entrada d'any (escolar) malgrat tot i que siga un curs per recordar amb un somriure per grans moments viscuts.
Una abraçada!
No puc opinar en relació a aquestes classes massa poblades, a la manca de mestres, a l'excés d'alumnes... perquè desconec el problema. Però et desitjo el millor en la teva feina. I que mengis macarrons, i que ballis molt.
I ara repeteix amb mi: "Hola, hola, gran hivern. Aquests dies amb horaris i que al carrer trobaré dos graus sota zero. I que em posaré dins la nevera buida, perquè allí s'hi està més calentet". :-)
Publica un comentari a l'entrada