Els dies estan plens de coses. Buscant un cert equilibri tracte de compaginar quotidianeitat i ingravidesa. Tinc un amic que insisteix sempre en dir-me que sóc massa etèria. Però no. Que va... És pura coincidència que sempre que sap alguna cosa de mi té relació amb la part menys pràctica de la vida. O potser és que tenim idees diferents del que és pràctic i del que no. De fet sempre que dic que sóc una persona pràctica hi ha algú que em mira amb cara d'incredulitat. Però es tracta sobretot de divergències a l'hora de definir practicitats i racionalismes. A mi, ells més que pràctics em semblen avorrits la majoria de les vegades.
Igual que la Reina Blanca d'Alícia pensava 6 coses impossibles abans d'esmorzar, jo intente fer cada dia coses pràctiques, frívoles i etèries, en parts no necessàriament iguals. No m'agrada la gent que és únicament una cosa. Quin avorriment limitar-se d'aquesta manera, ser només una cosa, penjar-se una etiqueta de "jo sóc així", quan evidentment és molt més divertit ser de diferents maneres segons la circumstància.
La primera circumstància d'avui és que tinc son, molta son, justament per una de les meues aficions menys etèries. He posat el despertador a les 6 del matí perquè volia veure el capítol final de Lost. No entraré en polèmiques. A mi m'ha agradat molt.
La segona circumstància és que després he anat a treballar en estat de shock. Quin final!! Però no se m'ha notat gens ni mica. La part més pràctica de mi mateixa. Anar a treballar.
La tercera circumstància és que després d'escriure això me'n vaig a classe de dansa. Un dels millors moments de la setmana sense dubte. La part més etèria.
La quarta circumstància és que després de ballar aniré al cine amb la Teresa a veure Perdona si et dic amor. Això no sé si entra en l'apartat pràctic o eteri. Sobretot amb la son que tinc avui. Tampoc no tenim massa clar si ens agradarà la pel·lícula. Però és italiana i enyorem Itàlia. I quan vaig anar a Roma el febrer passat vaig comprar un dels llibres de la trilogia en què es basa la pel·li.
Avui, a més, estic contenta perquè un alumne de batxillerat m'ha triat per ser la seua tutora del treball de recerca de l'any que ve. Sempre sóc tutora d'algun TR i m'alegra que m'ho demanen a pesar del temps que fa que ja no sóc la seua profe. Aquest noi farà un treball sobre Tim Burton així que estic especialment contenta perquè m'agrada molt i espere que serà divertit ajudar-lo.
Veieu com els dies estan plens de coses? I encara em queda una estoneta cada dia per baixar a la platja.
Pensant en el treball de Tim Burton (i ja que de moment no em dóna temps de tornar a mirar-me les pel·lis. Que gran Eduardo Manostijeras!) he rellegit La melancólica muerte de Chico Ostra, el seu petit llibre de contes i poemes on explica les històries tendres, tràgiques, macabres de nens estranys, inadaptats, monstruosos, entranyables...
Les meues nenes favorites són Chica Mirona que no podia parar de mirar i de mirar i de mirar fins que acaba donant vacances al seus ulls
Pel que fa als nens, em quede amb el pobre Chico Mancha i amb Chico Tóxico. Aquí teniu un dels videos que té com a protagonista Chico Mancha. Em fa sempre una peneta...
9 comentaris:
Racional, mental, fusterià... Dec ser jo? Dec ser jo?
eres tu, Dospoals! jeje! el que em va penjar l'etiqueta d'etèria! andaque... :P
Haaaaaaahha, haaaaaaaha, haaaaaaaaaah (ací se m'ha d'imaginar redolant pen terra): la nimué em dedica un tros d'un post!
És cert, Nimué, sóc molt avorrit jo. És el que té ser racional, mental, fusterià.
Hola Júlia:
A mi em diuen que sóc molt etèria, tant en la forma de pensar con en els gestos i el físic ,i m´agrada molt. De pràctica no sóc gens. Tim Burton sí, és un geni i Lost.... no m´enganxà.
Però pense que tu i jo tenim moltes coses en comú .De fet, de vegades em sorprenc de coses que penses o dius perquè jo pense ho dic el mateix...
Està be això, una no es sent tant estranya en aquest món.
Un beset
Cris
Altra cosa, Júlia, el llibre "For sale o 50 veus de la terra" jo el tinc i és molt molt bonic. Si no pots trobar-ho puc posar- me en contacte con Dolors Pedrós i demanar-li un.
i tant que hem de ser moltes coses! què avorrit sinó, no???? a mi sempre m'han dit que com a bona taure sóc molt de sentits: d'olors, de tactes, de coses físiques... però també sóc de coses etèries i inclassificables... jii!!
doncs nosaltres encara no hem començat a mirar Lost... però veient la revolució que s'ha ocasionat avui... potser ens hi hauríem de posar no???
Dospoals! jo no he dit que sigues avorrit home! :P
Tim Burton és un geni absolut, Cris! i si que m'agradaria aconseguir el llibre! Encara no m'he posat a buscar-lo... a veure si divendres que he d'anar a Barcelona el trobe. Si no, ja et diré!
Esther!!! has de veure el final de Lost ja!!!! no tinc ningú amb qui comentar-lo!!! snif!!!
Hola Julia!! Que dibujos más bonitos, me alegro de que estés tan contenta y tengas tanto tiempo para hacer cosas que te gusten, des cansa...Un besito.
Hola mama! son chulos, eh! el tiempo no sé de donde lo saco,la verdad! necesito descansar, sí! Besos!
Publica un comentari a l'entrada