Brillant, com sempre. Emocionant, poètic, divertit, especial. Quines tres hores tan curtes...
13 anys seguint-lo pels escenaris, escoltant les seues cançons, i sempre ens ofereix tot el que esperem i més.
quizas no seamos heroes pero aun seguimos vivos...
6 comentaris:
Ah! t´agrada Ismael Serrano. A mi m´encisa. Per a la meua germana i per a mi és "Isma". Has entrat alguna vegada al seu blog? com escriu! diu unes coses...
Un beset
Cris
jo també li dic Isma, Cris, jeje. Ja ho crec que conec el seu blog! el tinc entre els meus favorits! :)
Pues sí, hacia tiempo que no lo pasaba tam bien. Estupendo ese video y las entradas han quedado muy bieeeeen!!!!Un beso
gracias por acompañarme, mama, un beso!
Hola, Júlia!
Ara que sento la veu de l'Ismael Serrano, em recorda per una banda en Serrat i per l'altra en Joan Baptista Humet.
Preciosa cançó la que ens poses. Gràcies.
Petons.
sí, Violeta, sona una mica Serrat (i mira que a mi Serrat no m'agrada!), una mica Aute, una mica Humet... B7s!
Publica un comentari a l'entrada