diumenge, 9 de maig de 2010

ISMAEL

Dissabte nit. València. Ma mare i jo anem a veure el concert d'Ismael Serrano.
Brillant, com sempre. Emocionant, poètic, divertit, especial. Quines tres hores tan curtes...


13 anys seguint-lo pels escenaris, escoltant les seues cançons, i sempre ens ofereix tot el que esperem i més.

quizas no seamos heroes pero aun seguimos vivos...

6 comentaris:

Cris ha dit...

Ah! t´agrada Ismael Serrano. A mi m´encisa. Per a la meua germana i per a mi és "Isma". Has entrat alguna vegada al seu blog? com escriu! diu unes coses...
Un beset
Cris

Júlia Zabala ha dit...

jo també li dic Isma, Cris, jeje. Ja ho crec que conec el seu blog! el tinc entre els meus favorits! :)

Lasafor ha dit...

Pues sí, hacia tiempo que no lo pasaba tam bien. Estupendo ese video y las entradas han quedado muy bieeeeen!!!!Un beso

Júlia Zabala ha dit...

gracias por acompañarme, mama, un beso!

Violeta ha dit...

Hola, Júlia!

Ara que sento la veu de l'Ismael Serrano, em recorda per una banda en Serrat i per l'altra en Joan Baptista Humet.

Preciosa cançó la que ens poses. Gràcies.

Petons.

Júlia Zabala ha dit...

sí, Violeta, sona una mica Serrat (i mira que a mi Serrat no m'agrada!), una mica Aute, una mica Humet... B7s!