El dia 14 d'abril de 1982 jo tenia 7 anys.
Teníem vacances de Pasqua i estava a casa dels meus avis, a Cullera. No sé a quina hora va trucar el meu pare per telèfon per informar-nos que acabava de nàixer la meua germana. Segur que en aquell any 1982 van passar coses molt importants, com la guerra de les Malvines, l'Estatut d'Autonomia valencià, el Thriller de Michael Jackson... Però jo recorde sobretot Naranjito, E.T. i la meua germana acabada de nàixer amb uns peus molt arrugats.
Durant molt de temps ella va ser massa petita i jo massa adolescent com per a que em resultara interessant. Ja sabeu com són les germanes petites: entren a la teua habitació (aquell temple sagrat de l'adolescència on per entrar s'ha de dir una contrassenya en alguna llengua morta i fer algun sacrifici als déus), toquen les teues coses (col·locades en un ordre concret i estable. Qui va dir manies?) intenten escoltar converses privades (en aquells temps sense internet ni mòbils!)
La maniàtica dels viatges pel desert sóc jo però el seu primer joguet va ser un dromedari de plàstic que encara corre per casa. La nostra casa sempre estava plena de tot tipus d'animals: gats, gossos, gallines, conills, pollastres, ratolins, tortugues, pardalets... Teníem un ànec petitet i groc a casa i pensava que ella era la seua mare. La perseguia per tor arreu. Els dos caminaven igual i a tots ens feia molta gràcia.
Un dia ens va voler espantar molt, es va quedar sense cor i quasi es mor. Però vam tenir sort i uns quants àngels de la guarda fent hores extres. I així va ser com li van posar un cor de gominolai la van fer tornar al costat dels vius. No digueu que no és especial tindre àngels de la guarda i un cor de gominola!
Fins que arriba un dia en què deixa de ser una nena que acaba de nàixer amb els peus arrugats i es converteix en una persona interessant amb qui parlar i a qui escoltar.
I entre unes coses i altres han passat 28 anys i continua sent la més guapa, la més sensata, la que té més mal geni, la que fa les millors ensalades, l'única capaç d'entendre's amb la meua ex-gata, l'única amb qui vaig tranquil·la a comprar roba, la més complicada a l'hora de fer regals, l'única que no va creure que Cuqui era real (Quin disgust! Però això és una altra història...)
I ja han passat 28 anys.
Des de Naranjito, des d'E.T., des dels peus arrugats d'una xiqueta guapa i cridanera.
Encara que no li tocava va nàixer el dia de la República. Clar, que sent filla de ma mare això no podia ser per casualitat!
Felicitats, Susana!
5 comentaris:
:P cuanto de caldo... jejeje va! que entre la mama y tu hoy me haceis llorar...
Sus
Per molts anys, Susana, guapa!! Ens tornem a veure aquest estiu? Una mica més llarg, val? Petoníssims a totes dues!!
Como dice Serrat en una canción, fue sin querer, es caprichoso el azahar.
Tras la invitación, de Lasafor a que visitara este blog y habiéndolo visitado me complace decirte que de mayor, me gustaría escribir así, con tanta limpieza, con tanta claridad y con tanta belleza, como tú lo haces seguro que sencillamente. Ella siempre dice con la boca empequeñecida por la humildad y el pecho muy lleno de orgullo y pasión, ella escribe.
Conociéndola, ¡perdón, olvide decirte quien soy!, soy compañero de creación poética.
Bueno, no me prolongo mas, seguro te lo habrán dicho muchas veces, FELICIDADES, por escribir así, y más aun si cabe, habitar un buen “cacho” en el corazón de Lasafor.
Un gran abrazo.
És trist que et neixi una germana amb els peus molt arrugats el mateix any de l'ET, que també estava molt arrugat. Els vas relacionar? :-)
És broma. M'ha agradat molt el post, i detallets com la teva ex-gata. Mola el teu univers. I felicitats per la noia ET amb mal geni.
Susana, ploronaa! :PP
Gràcies, Fada! segur que aquest estiu torna tota la família!
moltes gràcies per la visita, ShiroDani! ja sé que eres amic de ma mare i que eres molt artista!
Com eres, Paseante! mira que relacionar la meua germana amb ET! :PP Gràcies per passar-te! ;)
Publica un comentari a l'entrada