Fa un temps la companya Encarna Sant-Celoni em va demanar uns poemes eròtics per formar part de la preciosa antologia Eròtiques i despentinades. Molt contenta perquè hagués pensat en mi a l'hora de preparar un treball tan bonic i tan acurat vaig mirar i remirar, buscar i rebuscar... I em vaig adonar que no he escrit cap poema eròtic. I amb els amorosos hauríem de filar molt prim i no ser massa exigents...
Finalment el poema triat per a l'antologia va ser un de El mateix silenci, una mica insinuant si voleu. Tanmateix em vaig autoenganxar l'etiqueta de "jo no he escrit mai un poema eròtic", una mica apenada i prou desconcertada per la situació. Al costat d'altres poetes fantàstiques com la Frannia, amb qui he tingut la sort de compartir pàgines en aquesta antologia, em vaig sentir poc eròtica, la veritat.
Fa pocs dies, llegint els bonics poemes d'una altra companya, me n'he adonat que han passat un parell d'anys des d'aleshores i que encara no he escrit cap poema eròtic. Tenint en compte la quantitat de poemes a la maternitat que tinc sense ser mare i sense tenir instint maternal... en fi...
No sé si algun dia seré capaç de posar-li remei a aquesta situació.
13 comentaris:
Ui, no puc accedir a l'enllaç que has posat...
Sí, Ainalma... l'he tret. Remetia a referència editorial de l'antologia però alguna cosa falla.
Tu eres capaz de conseguir todo lo que te propongas...Incluso un gran poema erótico.
Tu instinto maternal lo reflejas en todo lo que haces...Recuerda a nuestra pequeña ADA. Un beso y adelante
Crec que tens suficient sensibilitat com per fer un poema eròtic ben sensual.
Petons!
Te'n sortiràs si tu vols, d'això no en tinc cap dubte, així que la pregunta que t'has de fer és aquesta: realment vols escriure'n un? I Jo te'n faré una altra: et cal?
hola, mama! hacer de tía de Ada es más fácil que la mayoría de las cosas! besos!
No sé, Rita, no m'hi he posat mai..
mmm... Xexu, doncs sí, la veritat és que em vindria de gust...
Potser erotisme, no. Però als teus poemes hi ha una gran sensualitat. El primer pas, el tens... M'agradaria molt llegir algun poema eròtic teu!
Hola Júlia:
Jo ho he intentat alguna vegada que altra, però mai ha eixit. Crec que és perquè no em veig molt eròtica...
Un beset
Cris
Hola, Júlia. Si et serveix de consol et diré que els que em publicaren a mi, tampoc em semblen gens eròtics i no fou aquesta la meva intenció quan els escrivia.Però encantadíssima d'haver-hi participat i més de compartir "espatlla" amb tu. Bé, potser si sembli eròtic això de "voldria niar dins el sotal, rere els botons i els gemecs" però el meu erotisme és massa tímid, normalment. Clar que sempre hi ha persones que puguin trobar la delicadesa eròtica :) Una abraçada!
espere que algun dia el pugues llegir, Joan! gràcies per formar part d'aquest blog!
Jo ni tan sols ho he intentat, Cris!
A mi em va fer molta il·lusió compartir pàgines amb tu, Frannia, perquè m'agrada molt com escrius. Una abraçada!
Anava a dir el mateix que la Rita (que escrius sensualment, i això t'acosta a l'erotisme). Però se m'ha avançat. Catxis.
però tu dius les coses tan bé, Paseante, que no importa que estigues repetit ;)
Capaç d'això i molt més! Jo sé el
perquè d'aquest instint maternal. No cal ser una criatura perquè el desenvolupis, només cal comportar-s'hi o ser vulnerable: tu sempre hi ets per recollir els trossets. Gràcies. Petons.
Publica un comentari a l'entrada