diumenge, 17 de gener de 2010

SINTRA, LORD BYRON, FLORBELA I ADA

Voldria quedar-me amb tots els petits detalls que ens regala el viatge entre Lisboa i Sintra. Sintra és aquella ciutat prodigiosa i màgica on convindria passar-hi més temps del que disposem. Els detalls són percebuts, intuits, inspirats. Hi ha alguna cosa més enllà del paisatge que ens impregna la pell i les idees. Podria tractar-se de la humitat de l'ambient hivernal, sí. Però ara que he aconseguit trobar-li un cert encant a la pluja voldria creure que aquesta humitat només és la guarnició del paisatge bellíssim que s'estén davant nostre.

Només arribar a Sintra, el nom d'un carrer ens recorda la presència de Lord Byron i les seues genialitats. Com m'agrada la gent del XIX! El concepte de gloriós Edén del poeta anglès pren tot el sentit mentre ens endinsem entre la boira. Palaus, muntanyes, pous que s'endinsen en les profunditats de la terra en una ruta inciàtica entre laberints subterranis i torres, la cova de Leda, els camis entre la pluja il·luminada per un paraigua blau que no era meu.

Sintra actualitza Lord Byron a la meua memòria. De la mateixa manera, mentre passegem per Lisboa tractem de no perdre tot allò que Sintra ha deixat impregnat en la nostra pell i en el nostre esperit. Ens banya una pluja persistent i càlida i ens banya l'omnipresència de Pessoa allà on mirem.

Però és Florbela (1894-1930) qui rep la majoria dels nostres pensaments quan anem i venim per carrers portuguesos. Florbela Espanca, apasionada i intensa, en vida i obra. Va morir suicidada als 36 anys, a la mateixa edat que va morir Lord Byron.

També als 36 anys va morir la filla de Lord Byron, Ada Byron (1815-1852) dona de talent extraordinari per a l'art i les matemàtiques que va imaginar com serien els nostres ordinadors actuals i va idear el primer llenguatge de programació.

Sempre que Lord Byron se m'apareix d'alguna manera tinc un record per Ada (que també és el nom de la meua neboda)  i la seua vida intensa i breu.

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes felicitats!! És tan teu, aquest blog! M'encanta l'estètica que li has donat. M'han vingut unes certes ganes de plorar de l'emoció que m'ha fet veure'l i sobretot llegir-lo. Sintra enamora, sens dubte. Els llibres, també. I altres coses. Però a mi no em convencerà ningú: la pluja continua sense agradar-me. Llegim, llegim sempre. I escrivim. La literatura ens dóna l'eternitat. Encara que no passem dels trenta-sis. Una abraçada i molta sort.

Teresa

fada ha dit...

He vingut a la festa d'inauguració d'aquest blog fantàstic per deixar-hi un encanteri benèfic. Que sigui prolífic, que tinguis sort, que la inspiració no t'abandoni, que els déus t'acompanyin i el jardí de casa teva sempre estigui florit. Un petó.

Jesús M. Tibau ha dit...

benvinguda a la catosfera

el paseante ha dit...

M'agrada que inauguris espai. Vindré a llegir-te sovint.

Lasafor ha dit...

Prcioso comienzo,me gusta.besos

XeXu ha dit...

Benvinguda a la catos Júlia. Faig cap aquí perquè m'ho ha xivat una pesada que es diu Nimue, ja veus. A veure què ens expliques, de moment ja he descobert coses que no sabia de tu, mira que bé. Sort amb el nou blog!

TORO SALVAJE ha dit...

Doncs té molt bona pinta.
Bona idea.

Petons.

Cris ha dit...

Hola Júlia. M´agrada molt la forma que li has donat al teu blog. Gràcies per passar-te pel meu.
Un beset

Cris

Ainalma ha dit...

Aquest TAMBÉ arribarà a ser un gran bloc, ho veig!

Júlia Zabala ha dit...

moltes gràcies a tot el món per la benvinguda! espere que trobareu coses que us agraden en la meu casa amb jardí!

Joana ha dit...

Preciosos pensaments que van d'un lloc a l'altre. Dels carrers a les persones, a l'obra i als records.
Una passejada per la història i la literatura. m'agrada i molt aquesta casa :)

Esther ha dit...

Ens encantarà tot el què ens proposis, tot el què ens relatis ens farà somiar com sempre!! besets!

Juli Capilla ha dit...

Enhorabona, Júlia, pel blog. T'afegiré als meus favorits!

Records!

Toni Ibanez ha dit...

Vou passar a noite a Sintra por não poder passá-la em Lisboa,
Mas, quando chegar a Sintra, terei pena de não ter ficado em Lisboa.
Sempre esta inquietação sem propósito, sem nexo, sem conseqüência,
Sempre, sempre, sempre,
Esta angústia excessiva do espírito por coisa nenhuma,
Na estrada de Sintra, ou na estrada do sonho, ou na estrada da vida...


(F. Pessoa)

Benvinda!

Príncep de les milotxes ha dit...

Fa molt de temps que no parlem... Recorde les teures darreres cartes, els canvis d'adreça electrònica. Espere veure't per ací. Sé que tens coses a contar.

Deric ha dit...

Ei! Hola! I a més parlant de Byron, amb lo que m'agrada!

Claudia Nobre ha dit...

Sempre he pensat que Portugal és un país per a inspirar-se, Lisboa una ciutat molt literària i Sintra sembla haver-se detingut al segle XIX. Per tant, m'encanta veure com has obert este bloc. Et llegirem, com sempre.

dospoals ha dit...

Tu també tens molts blogs en dansa, eh?

Molt interessant el que dius de Sintra i m0has fet enveja. DEsprés d'haver llegit els dos texts de Portugal, el de les llunes i aquest, m'adone que vius molt més els viatges que no pas jo. Però bé, això em passa per ser tan mental, racional i fred.

Rita ha dit...

Felicitats per la decisió, Júlia!

Ara ja ho puc dir doncs. :P Vaig buscar els teus llibres i només vaig trobar el darrer, El cercle de les ànimes, que em va agradar molt.
Petons, maca!

eva al desnudo ha dit...

Enhorabona Júlia i llarga vida, bonica!

Anònim ha dit...

Per que no:)