diumenge, 11 de gener de 2015

PETER, ALICE I CHARLES: MIRALLS I LLUDRIGUERES

VERSIÓN EN CASTELLANO

Tinc un llibreter favorit a Londres. Es diu Peter Foster i té una parada de llibres antics al mercat de Portobello. La seva especialitat són els llibres de contes victorians i, sobretot, Alícia. Recordo el  dia que el vaig descobrir. Feia un parell de dies havia trobat una meravella a Islington, una edició d'Alícia de quan la reina Victoria encara vivia i que encara em fa tremolar quan el veig reposar al seu lloc privilegiat del meu despatx. Tindria la sort de trobar alguna cosa més abans de tornar a Barcelona? 

I els bons Déus dels llibres victorians van dirigir els meus peus fins la parada de Peter. No sé quanta estona vaig passar mirant la seva col·lecció de llibres d'Alícia i sobre Alícia. "Els colecciono" em va dir mentre m'anava traient exemplars, ensenyant-me les dates, les cobertes, les edicions... Sabeu quan s'atura el temps? 



Cada vegada que vaig a Londres intento anar-lo a veure, a ell i a la seva dona, passar una estona al costat del Reverend i els seus misteris.

L'octubre passat vaig comprar una edició descatalogada d'una biografia de Lewis Carroll escrita per Derek Hudson i publicada el 1954 per Constable London. És un llibre bonic i acurat, amb il·lustracions, fotografies... Es va publicar després que els diaris de Carroll veiessin la llum manipulats per la família. M'agrada especialment perquè fuig del sensacionalisme i de la visió malaltisa que en ocasions s'ha donat de Carroll. La gran dificultat a l'hora de redactar una bona biografia sobre el Reverend ve donada per la inexistència de fonts fiables. Tenim les seves cartes, les seves fotografies... però tenim també els silencis de la seva família i  dels Liddell, la voluntat evident d'amagar qualsevol informació que ens ajudi a saber qui va ser realment Lewis Carroll, l'home que suplicava el perdó diví al final dels seus dies.

Alícia no és un llibre per nens però ens transforma en nens quan el llegim, va dir Virginia Woolf. 

Alícia és un accident, un accident afortunat que converteix en escriptor al tímid professor de matemàtiques que va demanar sisplau que li permetessin no dir missa quan es va ordenar. Alícia ens arrossega en el seu viatge, és una nena bona i educada que es resisteix a trencar les normes i s'entesta en buscar-li un sentit lògic a tot el que veu. Però en el fons, qui pot resistir-se a deixar-se caure per la lludriguera? 

L'època victoriana fascina perquè es mou entre la correcció i la depravació, entre l'exquisitesa de saló de te i les perversions que només podríem arribar a entendre a l'altre costat del nostre propi mirall. Com el propi Lewis Carroll intentant mantenir el cap enganxat al coll més enllà dels desitjos de reines i plebeies. 

1 comentari:

pons007 ha dit...

El senyor Carroll crec que fumava coses molt estranyes....